El que tenim

Esperem que no es culpi l'ecotaxa de les possibles repercussions en les reserves que pugui tenir l'anunci d'una possible vaga del personal de terra dels aeroports per Setmana Santa. Ara que, ben mirat, l'ecotaxa ja suporta tantes coses que una més o menys, ja no ve d'aquí. Algun dia potser sabrem l'opinió que en té, de tot plegat, el conseller Jaume Mesquida, que veu, si ho veu, com l'ecotaxa és una mena de diana col·locada al front del conseller Alomar, i sense dir ni mu. Ningú diria que ell és qui en pot tenir les popes, ja que altres han de rosegar els ossos. Qüestió de competències a part, l'ecotaxa ha esdevingut una espècie de mur de les lamentacions, contra la qual suquen tots els caparrots d'aquest país. Potser una imatge més adequada seria la d'un poal de fems, que recull tota la porqueria que produeix aquesta comunitat nostra, que en produeix tanta i tan pudenta. Fins ara ha tengut la culpa, més que la crisi, de la manca d'alegria que hi ha a les llars europees a l'hora de pensar les vacances. Les causes d'aquesta manca d'alegria, que deixa veure els seus efectes en tants i tants camps de la vida europea, també deuen ser atribuïbles a l'ecotaxa? Ens trobaríem, així, davant un fet veritablement espectacular, la commoció econòmica europea per culpa d'una llei que encara no s'ha aplicat. El que passa és que els nostres hotelers han fet tant de renou, han fet arribar tan lluny el bum bum de les seves casseroles que, segons m'han dit, molts europeus creuen que l'ecotaxa ja fa estona que s'aplica. Al pobre govern del senyor Antich només li faltaria que els europeus l'acusassin de no haver fet res fins ara en l'import de l'aplicació de l'ecotaxa. Seria una jugada veritablement mestra de l'atzar, ja que els hotelers semblen incapaços d'una tal finesa: el govern hauria rebut castanyes que l'haurien aturat en la qüestió de l'ecotaxa i ara en rebria perquè no es veu en què ha invertit els diners que en resultarien. És possible que sense voler doni una idea a la Federació Hotelera, però això no em preocupa massa perquè de les idees, fins ara, no han demostrat saber"ne fer cap ús visible. Són més aviat homes de fets. Què dic, de fets? Més que de fets són gent d'empentes, crits i renou. I això és el que tenim. La gent una mica més vella que jo preveia una burgesia turística amb vocació de classe dirigent i amb una visió àmplia del seu país i del seu futur. No s'havien equivocat tant mai. Allò que tenim no sabem si és burgesia però sabem que només té un interès, i que aquest interès no és el país. I que el seu futur no va més enllà d'alguns fulls de calendari.