Són les quatre de l'horabaixa del diumenge 3"03"02, i fa menys de deu minuts he pogut escoltar amb vertader delit el manescal i humanista don Lluís Pomar, a una tertúlia per la cadena de televisió TV4, fer una defensa apassionada del garrover, de l'ullastre, de l'olivera, com a arbres ornamentals per als jardins públics de la Ciutat de Mallorca, en lloc de tanta gespa i la flora exòtica que malmena molts dels espais verds d'aquesta, la nostra benvolguda capital. Encara que el seu discurs resultava amb la conclusió absolutament pessimista, sobretot a l'aguait del demostrat analfabetisme, manca de visió, minvada perspectiva d'autenticitat mallorquina dels nostres regidors, començant pel batlle, que n'és el responsable últim, encara que el que disposi sigui un altre. Sí, el senyor Pomar, tocant molt amb els peus a terra s'ha declarat pessimista recalcitrant. L'horitzó no està gens ni mica clar, ha dit.
Fa molts anys que dic que el garrover és un arbre amb moltes possibilitats d'exercir d'ornamental, a part del seu fruit, sovint ben apreciat. No sé la quantitat de productes químics es treuen del garroví, la llavor, i endemés, tenc entès que de la polpa de la garrova, entre altres components, també se'n destil·la el «palo», aperitiu mallorquí per excel·lència. És de fulla perenne, fa poca brutor, i la verdor de les seves fulles passa del verd"groc de les tendres fins al verd intens, obscur, de les més granades. És una bellesa d'arbre i sempre ho he mantengut. Fins i tot per escrit, que ja són ganes.
A continuació del fet he agafat el volum 6è del diccionari Alcover"Moll i he descobert tot això de la multitud de varietats d'aquest arbre, que per a mi eren totalment desconegudes: «Garrofer ver: el qui fa garrofes (Vinaròs), i que a Tortosa s'anomena garrofer mascle i a Mallorca garrover femella. Garrofer bord de flor (Vinaròs) o garrover borrer (Mall.): el qui fa molta borra, la qual serveix per a fecundar els garrofers vers. Garrofer bledà: és més llis de soca i de branques que els altres, té més pocs nusos i carrega menys de fruit (Freginals). Garrover boval: es fa prou gros i té la garrofa negra i fina (Mall., Eiv.). Garrover bugader: se fa grosset i la seva garrofa és dreta, prima i llarga, i no té gaire garrovins (Mall.). Garrover mollar: es fa molt gros, la seva llenya és molt fluixa i les garroves són negres, grasses i llargues (Mall.). Garrover tendral: té la soca i les branques llises, moltes fulles de color clar brillant, és molt sensible al fred i creix aviat (Manacor). Garrover faldat: té el brancatge molt estès i la garrofa llargueta i magra (Mall.). Garrover pentinat: es fa gros, és molt clar de brots, i la seva garrova és molt grassa i molsuda (Campanet). Garrover roquer: no arriba a fer"se gaire gros i les seves fulles tenen un color malaltís, però fa moltes garroves (Campanet). Garrover de pic d'abella: es fa molt alt i té els cimals drets cap a munt, la seva soca és molt llisa i les garroves són negres i grasses, que es bromen molt prest (Mall.). Garrover blau: té poques branques i fa les garroves llarguetes i magres (Mall.). Garrofer negral: fa la garrofa negra i és la millor de totes les similars (Tortosa). Garrover negrella: és molt espès de fulla i fa moltíssimes garroves, però no gaire grosses (Campanet). Garrover roig, garrover ros, etc., noms de colors que se'ls dóna segons el color predominant en el llegum (Mall.). Garrover de costella: és molt primerenc i la seva garrova és llarga i ampla (Campanet). Garrover costella d'ase: es fa gros i la seva garrova és molt llarga, un poc torta i magreta (Mall.).
I encara n'hi ha més, molta més d'informació damunt els meus avui reivindicats garrovers, caparruda a demostrar"me fefaentment la immensitat de la meva ignorància. Però vaja, a poc a poquet aniré fent una cultureta, camina caminaràs.
Tot i sabent que les iniciatives municipals, Sr. Pomar, no ens són gens ni mica favorables, són d'aquells que encenen l'espelma i la giren cap per avall, gasten molta cera i cremen molt més aviat. Aquests darrers anys, l'autoritat municipal juga a les messions dels ciris capgirats. Vostè i jo ho sabem. Gràcies per existir, don Lluís.
