Són les quatre de l'horabaixa del diumenge 3"03"02, i fa menys
de deu minuts he pogut escoltar amb vertader delit el manescal i
humanista don Lluís Pomar, a una tertúlia per la cadena de
televisió TV4, fer una defensa apassionada del garrover, de
l'ullastre, de l'olivera, com a arbres ornamentals per als jardins
públics de la Ciutat de Mallorca, en lloc de tanta gespa i la flora
exòtica que malmena molts dels espais verds d'aquesta, la nostra
benvolguda capital. Encara que el seu discurs resultava amb la
conclusió absolutament pessimista, sobretot a l'aguait del
demostrat analfabetisme, manca de visió, minvada perspectiva
d'autenticitat mallorquina dels nostres regidors, començant pel
batlle, que n'és el responsable últim, encara que el que disposi
sigui un altre. Sí, el senyor Pomar, tocant molt amb els peus a
terra s'ha declarat pessimista recalcitrant. L'horitzó no està gens
ni mica clar, ha dit.
Fa molts anys que dic que el garrover és un arbre amb moltes
possibilitats d'exercir d'ornamental, a part del seu fruit, sovint
ben apreciat. No sé la quantitat de productes químics es treuen del
garroví, la llavor, i endemés, tenc entès que de la polpa de la
garrova, entre altres components, també se'n destil·la el «palo»,
aperitiu mallorquí per excel·lència. És de fulla perenne, fa poca
brutor, i la verdor de les seves fulles passa del verd"groc de les
tendres fins al verd intens, obscur, de les més granades. És una
bellesa d'arbre i sempre ho he mantengut. Fins i tot per escrit,
que ja són ganes.
A continuació del fet he agafat el volum 6è del diccionari
Alcover"Moll i he descobert tot això de la multitud de varietats
d'aquest arbre, que per a mi eren totalment desconegudes: «Garrofer
ver: el qui fa garrofes (Vinaròs), i que a Tortosa s'anomena
garrofer mascle i a Mallorca garrover femella. Garrofer bord de
flor (Vinaròs) o garrover borrer (Mall.): el qui fa molta borra, la
qual serveix per a fecundar els garrofers vers. Garrofer bledà: és
més llis de soca i de branques que els altres, té més pocs nusos i
carrega menys de fruit (Freginals). Garrover boval: es fa prou gros
i té la garrofa negra i fina (Mall., Eiv.). Garrover bugader: se fa
grosset i la seva garrofa és dreta, prima i llarga, i no té gaire
garrovins (Mall.). Garrover mollar: es fa molt gros, la seva llenya
és molt fluixa i les garroves són negres, grasses i llargues
(Mall.). Garrover tendral: té la soca i les branques llises, moltes
fulles de color clar brillant, és molt sensible al fred i creix
aviat (Manacor). Garrover faldat: té el brancatge molt estès i la
garrofa llargueta i magra (Mall.). Garrover pentinat: es fa gros,
és molt clar de brots, i la seva garrova és molt grassa i molsuda
(Campanet). Garrover roquer: no arriba a fer"se gaire gros i les
seves fulles tenen un color malaltís, però fa moltes garroves
(Campanet). Garrover de pic d'abella: es fa molt alt i té els
cimals drets cap a munt, la seva soca és molt llisa i les garroves
són negres i grasses, que es bromen molt prest (Mall.). Garrover
blau: té poques branques i fa les garroves llarguetes i magres
(Mall.). Garrofer negral: fa la garrofa negra i és la millor de
totes les similars (Tortosa). Garrover negrella: és molt espès de
fulla i fa moltíssimes garroves, però no gaire grosses (Campanet).
Garrover roig, garrover ros, etc., noms de colors que se'ls dóna
segons el color predominant en el llegum (Mall.). Garrover de
costella: és molt primerenc i la seva garrova és llarga i ampla
(Campanet). Garrover costella d'ase: es fa gros i la seva garrova
és molt llarga, un poc torta i magreta (Mall.).
I encara n'hi ha més, molta més d'informació damunt els meus
avui reivindicats garrovers, caparruda a demostrar"me fefaentment
la immensitat de la meva ignorància. Però vaja, a poc a poquet
aniré fent una cultureta, camina caminaràs.
Tot i sabent que les iniciatives municipals, Sr. Pomar, no ens
són gens ni mica favorables, són d'aquells que encenen l'espelma i
la giren cap per avall, gasten molta cera i cremen molt més aviat.
Aquests darrers anys, l'autoritat municipal juga a les messions
dels ciris capgirats. Vostè i jo ho sabem. Gràcies per existir, don
Lluís.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.