Un espai ampli i verd, cespitós, amb herba atapeïda que cobreix
el sòl i, de tant en tant, algun arbre ben arramellat pot suposar a
primera vista un atractiu turístic. Però de cap manera implica,
necessàriament, que tot allò verd, polit i curosament tractat sigui
ecològicament avantatjós. Generar espais estranys al nostre entorn
natural, fortament artificiosos, determina irremeiablement un gran
consum de recursos per tal de mantenir la mateixa artificialitat
del sistema. D'això, n'és un bon exemple els camps de golf. Hi ha
qui pensa, des d'una òptica poc reflexiva i gairebé simplista, que
és una molt bona solució per promoure el turisme de qualitat i per
aconseguir la tan desitjada desestacionalització.
Primerament, cal dir que el turisme de qualitat hauria d'esser
aquell que deixa diners de manera generosa i repartida a tot el
teixit sociocomercial, tot aprofitant respectuosament els recursos
naturals propis i genuïns de les nostres illes. Ens diuen que
caldria augmentar la dotació de camps de golf per esser més
competitius respecte d'altres comunitats autònomes. A mi em sembla
molt equivocat competir amb altres comunitats mitjançant sistemes
al·lòctons, artificials i del tot estranys al nostre territori, en
comptes de fer"ho amb cales i platges netes, rutes agroturístiques,
cicloturisme, turisme cultural... que sí, són possibilitats
tangibles d'aquesta terra.
Segonament, cal avaluar el cost ambiental de generar i mantenir
una xarxa potencial de camps de golf. Tothom és conscient de les
dificultats que suposaria, a tall de mostra, repoblar els nostres
boscos amb avets, roures i sureres. Implicaria una gran
transformació ambiental i un alt cost econòmic, acceptant que fos
possible. Però què passaria si això produís sucosos beneficis
concentrats en poques mans? Segurament desapareixerien els costs
econòmics, si més no aparentment, malgrat que el cost ambiental i
l'impacte es mantindrien indefugiblement.
Els camps de golf consumeixen gran quantitat d'aigua
(aproximadament 2.000 tones diàries) i si es tracta d'aigua
depurada, el consum segueix essent el mateix, tot i que el recurs
no és tan preuat "ara com ara, ja que ho acabarà essent". A més,
com podeu imaginar no tot és l'aigua. A les Illes, per fer créixer
o mantenir un tapís vegetal sempre verd calen quantitats ingents de
fertilitzants, herbicides, plaguicides i altres tractaments molt
agressius que impediran les males herbes, insectes, rosegadors,
etc. Paradoxalment, com diu el GOB, es tracta d'una natura morta.
Record, i encara és viu, el debat d'aconseguir parcs verds urbans i
jardins més mediterranis i adaptats al clima. Us imaginau aquest
debat amb milers de metres quadrats?
En tercer lloc, tampoc no hem d'oblidar el gran consum de
territori dels camps de golf, la competència i la befa que suposen
per al sector primari, el malbaratament del sòl rústic i
l'alteració paisatgística que s'aconsegueix. A les Illes tenim si
fa no fa una vintena de camps de golf (18 a Mallorca) i som la
quarta autonomia quant a nombre d'instal·lacions, per sota
d'Andalusia (60), Catalunya (38) i València (25). Si comparàssim la
relació nombre de camps/superfície total de la comunitat, la
conclusió seria aberrant. La superfície afectada és de més de 700
hectàrees i si s'aproven les iniciatives en tràmit la xifra es
podria multiplicar. La Caeb i la Conselleria de Turisme estimen que
la capacitat de joc dels nostres camps és de 2.000 persones
diàries. I això no és suficient... Jo em deman el cost ambiental
que ocasionen aquestes 2.000 persones sobre els recursos naturals
de tots els ciutadans i ciutadanes de les illes.
Evidentment, allò prioritari és impossibilitar els camps de golf
amb oferta complementària i regats amb aigües de pous. Això és
urgent; dues implicacions que malauradament ens han fustigat durant
molts anys, amb l'assenyada i exemplar política territorial del PP.
Tret d'això, tal volta es podria admetre excepcionalment alguna
instal·lació molt concreta, en llocs urbans degradats o similars
que implicaria un estudi seriós que invalidés altres alternatives.
Això no obstant, el PSM"EN considera que mai no pot esser
aconsellable una política de potenciació general de camps de golf,
tot i que no hi hagi oferta complementària, i encara menys com a
alternativa a una estratègia turística de desestacionalització. En
tenim multitud d'exemples... el més recent, el disbarat del camp de
golf d'Alcanada, tot un exemple de coherència ambiental. O no?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.