Els camps de golf

Primerament, cal dir que el turisme de qualitat hauria d'esser aquell que deixa diners de manera generosa i repartida a tot el teixit sociocomercial, tot aprofitant respectuosament els recursos naturals propis i genuïns de les nostres illes. Ens diuen que caldria augmentar la dotació de camps de golf per esser més competitius respecte d'altres comunitats autònomes. A mi em sembla molt equivocat competir amb altres comunitats mitjançant sistemes al·lòctons, artificials i del tot estranys al nostre territori, en comptes de fer"ho amb cales i platges netes, rutes agroturístiques, cicloturisme, turisme cultural... que sí, són possibilitats tangibles d'aquesta terra.

Segonament, cal avaluar el cost ambiental de generar i mantenir una xarxa potencial de camps de golf. Tothom és conscient de les dificultats que suposaria, a tall de mostra, repoblar els nostres boscos amb avets, roures i sureres. Implicaria una gran transformació ambiental i un alt cost econòmic, acceptant que fos possible. Però què passaria si això produís sucosos beneficis concentrats en poques mans? Segurament desapareixerien els costs econòmics, si més no aparentment, malgrat que el cost ambiental i l'impacte es mantindrien indefugiblement.

Els camps de golf consumeixen gran quantitat d'aigua (aproximadament 2.000 tones diàries) i si es tracta d'aigua depurada, el consum segueix essent el mateix, tot i que el recurs no és tan preuat "ara com ara, ja que ho acabarà essent". A més, com podeu imaginar no tot és l'aigua. A les Illes, per fer créixer o mantenir un tapís vegetal sempre verd calen quantitats ingents de fertilitzants, herbicides, plaguicides i altres tractaments molt agressius que impediran les males herbes, insectes, rosegadors, etc. Paradoxalment, com diu el GOB, es tracta d'una natura morta. Record, i encara és viu, el debat d'aconseguir parcs verds urbans i jardins més mediterranis i adaptats al clima. Us imaginau aquest debat amb milers de metres quadrats?

En tercer lloc, tampoc no hem d'oblidar el gran consum de territori dels camps de golf, la competència i la befa que suposen per al sector primari, el malbaratament del sòl rústic i l'alteració paisatgística que s'aconsegueix. A les Illes tenim si fa no fa una vintena de camps de golf (18 a Mallorca) i som la quarta autonomia quant a nombre d'instal·lacions, per sota d'Andalusia (60), Catalunya (38) i València (25). Si comparàssim la relació nombre de camps/superfície total de la comunitat, la conclusió seria aberrant. La superfície afectada és de més de 700 hectàrees i si s'aproven les iniciatives en tràmit la xifra es podria multiplicar. La Caeb i la Conselleria de Turisme estimen que la capacitat de joc dels nostres camps és de 2.000 persones diàries. I això no és suficient... Jo em deman el cost ambiental que ocasionen aquestes 2.000 persones sobre els recursos naturals de tots els ciutadans i ciutadanes de les illes.

Evidentment, allò prioritari és impossibilitar els camps de golf amb oferta complementària i regats amb aigües de pous. Això és urgent; dues implicacions que malauradament ens han fustigat durant molts anys, amb l'assenyada i exemplar política territorial del PP. Tret d'això, tal volta es podria admetre excepcionalment alguna instal·lació molt concreta, en llocs urbans degradats o similars que implicaria un estudi seriós que invalidés altres alternatives. Això no obstant, el PSM"EN considera que mai no pot esser aconsellable una política de potenciació general de camps de golf, tot i que no hi hagi oferta complementària, i encara menys com a alternativa a una estratègia turística de desestacionalització. En tenim multitud d'exemples... el més recent, el disbarat del camp de golf d'Alcanada, tot un exemple de coherència ambiental. O no?