El president del Govern central menysprea els manifestants de dissabte a Barcelona, com menysprea també els que sortiran al carrer aquesta setmana de cimera, restriccions de trànsit i Policia. Molta Policia. És inevitable tenir una contradictòria sensació d'inseguretat en passejar pel centre de la capital catalana i veure les furgonetes del cos nacional de Policia flanquejades per homes d'uniforme i armats amb contundència, escuts antiavalots inclosos, i més agents dins dels vehicles; inquieta sentir cada quart d'hora l'helicòpter policial sobrevolant "vigilant" la ciutat. Racionalment t'hauries de sentir segur, però res més lluny. En veure fusells, cascos i porres t'assalta un sentiment estrany. La tropa et recorda que aquesta no és una setmana normal. Amb tanta seguretat, no et vols ni imaginar l'enemic. L'enemic, dissabte, era la dissensió i la crítica a un pla hidrològic que ha fet de Jaume Matas un ministre conegut. Amb tants d'efectius al carrer protegeixes els manifestants pacífics i la ciutat dels exaltats "dissabte no van arribar a sortir; n'hi hauria hagut tants, d'agents, sense la cimera a quatre dies?", però també dissuadeixes els que temen que passi aquella cosa per la qual s'han mobilitzat els guàrdies. Un efecte secundari, que, sense dubte, no deu molestar gaire el Govern central. Ja ho veurem.