Els presoners republicans
Quan els republicans mallorquins anaren abandonant les presons i els camps de concentració de l'Illa, cap a la fi de la guerra i fins ben entrats els anys quaranta, ingressaren en una nova presó, més baldera però tanmateix sinistra, anomenada España. A més d'esser-los embargats els béns, pagar multes, perdre els drets civils i treballar sovint com a esclaus, els nostres presos van ser condemnats a una llarga pena d'humiliació i silenci. La guerra havia acabat, però no els assassinats: entre 1939 i la primeria dels anys seixanta, el règim va matar més de 40.000 presos polítics, una xifra que deixa petit el remolí repressiu del nazisme de preguerra i encara més el del feixisme italià. Els supervivents acostumaren l'oïda a les descàrregues rutinàries de la fuselleria, de matinada, i aquells esclafits els acompanyaren tota la vida. Han passat els anys, i aquells lluitadors han estat rellevats per una generació que no ha estat capaç de dissenyar un estat generador de llibertats de bon de veres, ni tampoc, acabat el renou de sabres, de dur el franquisme davant el tribunal de la Haia.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.