Aquests dies de terbolències i incerteses m'he trobat amb dos exemples d'una exactitud desesperant; tanta, que he cercat refugi en els dubtes i les vacil·lacions. El primer exemple, el topam de morros els palmesans quan ens acostam a l'obra que la societat del senyor Rodríguez realitza a l'avinguda Comte de Sallent. Allà, on es treballa 24 hores al dia sense miraments pels drets al repòs dels ciutadans (Recordatori: als països civilitzats, les autoritats prohibeixen l'activitat nocturna als aeroports per no molestar els ciutadans dels voltants. Just igual que aquí, on les autoritats promouen els renous nocturns per aliment de la seva egolatria), allà a les obres de l'aparcament "deia" hi han posat uns cartells amb el compte enrere dels dies que falten; però el subconscient els ha traït. Podrien haver posat un lema neutral com «Aparcaments: Falten xxx dies», idò no, pel culpa d'aquest invent freudià del dir el que un vol i no el que pensa dir, han posat «Falten xxx dies per a la inauguració», reconeixent a priori que una cosa és el que els interessa a ells, inaugurar, i una altra, molt distinta, el que interessa als ciutadans, finalitzar les tortuoses obres. Podria dir-se més clar, però no m'imagín com.
L'altre compte enrere és d'una precisió esfereïdora: «Falten 10 dies, xxx hores, xxx minuts», i el rellotge no s'atura indicant el temps que li queda a la nigeriana Safiya Yakubu Hussaini perquè el Tribunal d'Apel·lacions del seu Estat revisi la pena de lapidació que l'imposaren per adulteri. Si no teniu els coneixements bíblics que ens instruïren en la barbàrie històrica, la lapidació consisteix a enterrar mig cos del comdemnat per després apedregar-lo fins a la mort. Amnistia Internacional s'ha mobilitzat per aturar aquesta salvatjada i procura reunir el màxim de signatures electròniques per fer pressió internacional sobre els mandataris nigerians. Podeu posar el vostre gra d'arena, malgrat la metàfora sigui del tot inoportuna, a www.amnistiaporsafiya.org. Mirau si costa poc.
En la visualització de l'armistici turístic d'ahir, caldria saber quin pes ha tingut la resignació pragmàtica dels tours operadors europeus. No és el mateix, per cap dels dos bàndols, saber que tens els santpares del turisme al davant o al darrere. Això sí, el preu a pagar pel Govern si els vol al darrere, el sabem tots, inclòs el PP.
