La guerra de l'Afganistan està entrant en la seva etapa més dura. L'aldea global comença a assebentar-se, cada dia, de noves baixes de soldats occidentals. Aquest va ser el veritable càncer que desmoralitzà el poble nord-americà i li va fer comprendre que no podia guanyar la guerra del Vietnam. Ara el fantasma del degoteig de la mort comença a fer-se palès a les muntanyes afganeses, i amb l'agreujant que ja afecta diferents països. Era d'esperar, tal com passà, una victòria militar ràpida i contundent. La superioritat nord-americana és aclaparadora. Però ara comença la batalla de les tristes noves diàries. No obstant aiò, hi ha una gran diferència entre el Vietnam i ara. En aquells moments l'equilibri internacional era molt més feble, i els vietnamites mai no es plantejaren dur accions terroristes fora del seu territori. De qualque manera, guanyaren la batalla de la superioritat moral. Ara és diferent. Ni Washington ni les potències occidentals cediran. Al contrari d'això, cerquen una victòria aclaparadora sobre Al Qaeda i les restes dels taliban en peu de guerra. Vivim una nova època. Ara no es tracta de «frenar» el comunisme com fa trenta anys. Ara es tracta de guanyar, i a més el més aviat millor per no fer mal una economia mundial en ple procés de globalització. Aquesta és la clau d'aquest conflicte que, desgraciadament, és molt possible que tengui altres capítols quan s'acabi el de l'Afganistan. Ens trobam davant la primera etapa d'un nou ordre mundial en el qual els interessos estan molt per sobre dels drames que es puguin esdevenir, i en els quals hi haurà baixes, suor i llàgrimes.