Una de les curiositats del que queda fins a les pròximes eleccions autonòmiques serà veure la lluita que se desfermarà, de fet ja ha començat, pel nacionalisme. No se tractarà només de les lluites entre els partits nacionalistes. Sinó sobretot de la confrontació entre els graus de nacionalisme que defensa cada opció. És com quan passa una d'aquelles coses que, a vegades, en política se posen de moda. Tothom en parla. Se converteix en eix de batalla electoral i, també a vegades, després s'esvaeix. Sigui com sigui, el cert és que, amb menor o major grau, el nacionalisme marcarà, explíticament o implícitament, la carrera electoral balear. El PP, tot i no fer nacionalisme explícit, optarà pel que anomenen «regionalisme actiu». Això és, mostrar-se com a respectuós amb els mínims que el nacionalisme cultural sempre ha defensat a Balears i políticament adopta el suficient autonomisme com per arribar a pactes amb el nacionalisme polític, si li són necessaris. UM juga la carta del nacionalisme mallorquinista polític, sense posar tant l'accent en el nacionalisme cultural, que des d'una concepció laxa intentarà integrar des de part de la dreta dura localista (en alguns municipis), folklòricament mallorquinista, fins al trans-independentisme reciclat. El PSIB opta per jugar-se-la apostant pel nacionalisme cultural sense estridències, al millor estil del que va ser el PSI (després PSM) dels anys setanta, intentant adquirir per aquest costat una imatge que li servesqui per al futur com a interlocutor polític natural de la major part del àmbits culturals i intel·lectuals que el PSM ha anat deixant. Al mateix temps, Francesc Antich vol personificar un projecte ideològic que políticament no se pot qualificar de nacionalista però sí de radicalment autonomista: d'aquí l'aposta contundent del federalisme. EU opta per un nacionalisme cultural oficialista implícit, que el situa en ona amb els mínims defensats pel col·legues de pacte actual, i d'hipotètic futur, i així pot pactar amb perfecta complementarietat amb el radicalisme autonomista del PSIB. Els Verds assumeixen amb total naturalitat tant el nacionalisme cultural com bona part del polític autonomista, si bé sense fer-ne bandera. Finalment queda el partit que tradicionalment ha estat l'únic, durant molts d'anys, que ha duit la bandera del nacionalisme cultural i polític, el PSM. Després d'un quart de segle de ser «els nacionalistes» en exclusiva, han hagut de radicalitzar el seu missatge, convertint-se a l'independentisme balearista (la via maltesa) o, almanco, al sobiranisme. Cerquen d'aquesta manera, i per elevació, diferenciar-se en el «mercat» nacionalista.
Tot plegat és una situació paradoxal. Quan tot els indicadors sociològics, demogràfics, i culturals-lingüístics ens mostren que tot allò que és i representa el nacionalisme a Balears va de rota batuda, és quan els nostres partits polítics se decideixen tots, des de la moderació reginalista del PP a la radicalitat independentista del PSM, a aixecar com mai les múltiples banderes de l'autoctonisme. Fins i tot político-electoralment no s'explica aquesta «moda»: a l'inici de la nostra història autonòmica (1983) els partits que defensaven el nacionalisme (PSM) i el regionalisme (UM) obtingueren 9 diputats sobre 54 (6 d'UM, 2 del PSM"Mallorca i 1 del PSM"Menorca). Ara, en aquesta legislatura els mateixos partits en tenen conjuntament 8, i sobre 59 diputats. És evident, idò, que l'agrupació ideològica nacionalisme-regionalisme a Balears no presenta una «targeta» de resultats, en aquest vint anys, exitosa electoralment. Encara més: els grupúsculs que han fet bandera d'un nacionalisme més radical s'han estavellat reiteradament contra els murs de la realitat balear, i mai no han aconseguit uns mínims de vots que puguin ser considerats rellevants sociològicament. Tot i amb això, és un fet que el nacionalisme/regionalisme (en qualsevol dels seus graus) serà un dels eixos de la lluita electoral. Triomf del nacionalisme? «Llatinització» d'aquesta ideologia que, com el català, se converteix en pràctica oficialitzada però allunyant-se de la realitat social?... Qui sap. Qualcú ho haurà d'estudiar, en el futur.
