Un amic meu i un servidor, en una nit d'estiu de ja fa uns quants anys, a Lluc, aprofitàvem la fresca per fer"nos confidències sobre els seus problemes de religiós i les meves satisfaccions d'agnòstic. És clar, els seus problemes no afectaven el bessó de la fe, això és, l'existència de Déu, que per a ell era una cosa tan, diria, tàctil, tan diàfana, tan sòlida; sinó als fets dels seus apòstols. Va venir bé que em confessàs que, a aquest respecte, havia patit una crisi de dignitat quan la Santa Mare Església havia beatificat el senyor Josemaria Escrivá de Balaguer, qui, en l'opinió del meu amic, no mereix ni estar al batiport de cap església. Ah, però, fill meu, si vols ser religiós "diria que fins i tot si et vols dir catòlic", t'has d'entendre amb lo que hi ha, i lo que hi ha és una jerarquia que, personalment i sia dit amb tot respecte, és l'esperpent més desbaratat de tots quants ofereix ara mateix el món sencer. Per exemple, aquest akelarre canonitzador del papa polonès constitueix tot un espectacle lamentable, que fa pujar els colors a la cara a molts de catòlics sincers. El frenesí de Joan Pau II té aquestes xifres: des de 1978 (i incloent les beatificacions i les canonitzacions de la pròxima fornada, la del fundador/animador de l'Opus), haurà canonitzat 470 morts i n'haurà beatificat 1.300, establint així un rècord global aclaparador, adornat per altres rècords no menys significatius: aquest personatge, monseñor Josemaria, haurà estat canonitzat vint"i"set anys després de la seva mort. Només la possible ascensió als altars de sor Teresa de Calcuta pot posar aquest rècord en perill. Bé, a tot això, el meu amic religiós finalment va ser ordenat sacerdot, en una cerimònia molt emotiva. Les crisis temporals no afectaren una vocació admirable, que és un bé per a tota la humanitat. No sé què dirà, però, ara, quan el beat ja serà sant, perquè el meu amic hi veia, en la beatificació de l'opusdeïsta, un intolerable agravi comparatiu: aviat farà setanta anys que Joaquim Rosselló Ferrà, fundador dels Missioners dels Sagrats Cors (els frares de Lluc, per entendre'ns), té obert el procés de beatificació i la Santa Seu sembla no preocupar"se'n ni poc ni molt. Ocupada en qüestions menors com les canonitzacions per encàrrec i l'organització d'escandaleres pel cartell d'Amen, la darrera pel.lícula de Costa"Gavras, als pomposíssims cardenals de la Santa Mare Església els deu ser ben igual si els mallorquins perden la devoció pel fundador dels coritos. Si els catalans volen bisbes catalans, en qüestions d'església els podem passar davant: nosaltres volem sants mallorquins. I si no ens els donen, ens hauríem de fer protestants, au.