Sense paraules
Hi ha un vell acudit que juga amb alguns dels estereotips atribuïts als indígenes de diferents estats europeus per tal d'aconseguir una representació concreta, encara que apòcrifa, de les diferències entre el cel i l'infern. Si fa no fa, i d'acord amb aquest acudit el qual no sé si avui seria considerat políticament incorrecte, al cel els policies són anglesos; els mecànics són alemanys; els cuiners són francesos; els banquers són suïssos, i els amants són llatins (espanyols o italians, tant fa). Per contra, a l'infern, els policies són alemanys, els cuiners són anglesos, els mecànics són francesos, els amants són suïssos i els banquers són llatins (és a dir, espanyols o italians, ja em perdonaran la insistència). Aquesta contarella, la qual per una d'aquelles ironies de la vida em va ser explicada per un nord"americà, em va venir a la memòria mentre observava ben sorprès la quantitat de cotxes dels anys cinquanta i anteriors, que en un estat de conservació més que acceptable, omplen els carrers i avingudes de l'Havana. Aquests magnificents «haigas»: Chevrolets, Cadillacs i vés a saber què més, comparteixen i discuteixen amb tota casta de bicicletes, motos amb i sense sidecar i peatons, els atrotinats i ben peculiars espais disponibles d'aquesta bella i castigada ciutat, i constitueixen, per damunt de qualsevol altra cosa, un monument a l'enginy dels cubans, en el sentit més pur de la paraula. Ensems, són una mostra ben palpable de la seva capacitat de resistència i d'adaptació a unes terribles condicions de vida, motivades en gran part, per un absurd i anacrònic bloqueig econòmic nord"americà. N'hi ha tants, i alguns són tan espectaculars, que no em vaig poder estar de demanar, a tort i a dret, com podien mantenir en marxa aquelles autèntiques peces de museu sense tenir a mà els recanvis escaients, una mancança que, en aquesta part del món, faria impossible qualsevol tasca o propòsit de manteniment. La resposta, contundent i senzilla, va ser sempre la mateixa i venia a explicar, pam envant pam enrere, com es pot fer virtut de la necessitat. M'explicaven, amb orgull no gens dissimulat, que molts ja havien canviat els motors, d'altres es fabricaven les peces ells mateixos o n'adaptaven de cotxes russos, molt més avinents, però no tan apreciats. En resum, una màgica combinació d'habilitat artesana, d'una gran voluntat de supervivència i d'una esplèndida dignitat.
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.