La galeria de consellers de Cultura és, a Menorca, un reguitzell
de noms gens banals en especialitats culturals, encara que resulti
ser una nòmina numèricament petita, de moment. Les persones "d'un
color o un altre" que s'hi han posat al capdavant han estat, abans
que consellers, homes de cultura ells mateixos d'una biografia prou
plausible. Conformen una llista d'intel·lectuals de formació
pregona, i autors, amb major o menor quantitat, d'alguna obra de
recerca, signada i treballada de primera mà. Probablement per açò
"i és clar, perquè creien també en un determinat model polític"
acabaren projectats al capcer del departament de Cultura. És el cas
de l'historiador Andreu Murillo; el poeta, lingüista i investigador
de la poesia popular Joan F. López Casasnovas; o l'arqueòleg Simó
Gornés. Lluís Coll, que ho fou entre 1991 i 95, és l'excepció que
confirma la regla. Així i tot, cal reconèixer-li una vasta
experiència en el món de l'esport (la cultura física) i un sentit
acurat de l'economia pública per administrar recursos, que és el
que féu més, i més bé, en el seu mandat.
Tenim, idò, que tots els titulars del departament hi han deixat
alguna petjada especialment remarcable relacionada amb el camp més
propi dels seus interessos intel·lectuals. La marca del conseller
actual, Josep Portella, hi és molt nítida i fonda. Per mi, és ja,
abans de finir la legislatura, d'una importància considerable.
Sobretot, Portella haurà protegit, potenciat i salvaguardat la
cultura popular menorquina. A la vora dels molts projectes
desplegats en aquesta matèria, la tasca paral·lela de voler aixecar
inventaris de tota mena dels béns patrimonials serà l'altra gran,
voluminosa i valuosa aportació.
Supòs, és clar, que tot açò li deu venir de la seva etapa dels
setanta i primeries dels vuitanta en què Portella estava implicat
vívidament en els moviments de cultura popular d'aleshores, i en
grups amoïnats per la recerca i sistematització del saber folklòric
en tot el ventall més ampli que calgui atribuir-li al mot: glosa
oral o escrita, cançons i codolades, oficis en extinció, festes
populars, llegendes, usos i costums camperols, etcètera.
Perfectament congru amb aquesta cura que li és tan tibant, acaba
de constituir a Menorca l'anomenada Comissió de Cultura Popular, en
què nou personalitats ínclites, d'una competència palesa, hauran
d'actuar de fòrum assessor de la conselleria per regular i
sistematitzar encara més la tasca ingent de mirar d'extreure de
l'incendi de la modernitat galopant i estandarditzadora la riquesa
que, en el terreny de la cultura popular, el poble de Menorca ha,
més o menys, acumulat secularment.
El nou organisme anuncia la propera fixació d'una diada de la
cultura popular per a finals de setembre, a la franja de la tardor.
A més, contribuirà, per a la conjuntura concreta de 2002, a
emplenar d'actes la celebració de l'Any Francesc Camps i Mercadal,
el primer gran folklorista modern, introductor potser d'aquesta
ciència "i d'aquesta sensibilitat cultural" a la nostra illa quan
el segle XX tombava. La comissió, a més, s'avança a una propera
aprovació de la Llei balear de Cultura Popular: la pedra de toc en
aquest camp i que "esperem" posarà fre a la pèrdua impune d'una
enormitat de materials relacionats amb la cultura popular, i fins i
tot els elements immaterials que també farceixen aquesta branca
laberíntica de la cultura general.
Les dues primaveres passades que Portella s'ha trobat fent de
conseller, ha impulsat la crida "de nova planta, diríem" de la
Festa de les Roselles, és a dir, la celebració d'una trobada
popular a la finca Santa Eularieta per tenir-hi jocs, concursos,
música, convivència... i paella. Si, en definitiva, la cultura
popular és una forma explícita de civilitat i d'aguantar trets
bàsics de la personalitat d'un poble, aquest conseller que ens
governa, en línia amb els seus antecessors més memorables, no haurà
passat debades. Ans hi deixarà marca indeleble. La marca del
conseller Portella.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.