La galeria de consellers de Cultura és, a Menorca, un reguitzell de noms gens banals en especialitats culturals, encara que resulti ser una nòmina numèricament petita, de moment. Les persones "d'un color o un altre" que s'hi han posat al capdavant han estat, abans que consellers, homes de cultura ells mateixos d'una biografia prou plausible. Conformen una llista d'intel·lectuals de formació pregona, i autors, amb major o menor quantitat, d'alguna obra de recerca, signada i treballada de primera mà. Probablement per açò "i és clar, perquè creien també en un determinat model polític" acabaren projectats al capcer del departament de Cultura. És el cas de l'historiador Andreu Murillo; el poeta, lingüista i investigador de la poesia popular Joan F. López Casasnovas; o l'arqueòleg Simó Gornés. Lluís Coll, que ho fou entre 1991 i 95, és l'excepció que confirma la regla. Així i tot, cal reconèixer-li una vasta experiència en el món de l'esport (la cultura física) i un sentit acurat de l'economia pública per administrar recursos, que és el que féu més, i més bé, en el seu mandat.
Tenim, idò, que tots els titulars del departament hi han deixat alguna petjada especialment remarcable relacionada amb el camp més propi dels seus interessos intel·lectuals. La marca del conseller actual, Josep Portella, hi és molt nítida i fonda. Per mi, és ja, abans de finir la legislatura, d'una importància considerable. Sobretot, Portella haurà protegit, potenciat i salvaguardat la cultura popular menorquina. A la vora dels molts projectes desplegats en aquesta matèria, la tasca paral·lela de voler aixecar inventaris de tota mena dels béns patrimonials serà l'altra gran, voluminosa i valuosa aportació.
Supòs, és clar, que tot açò li deu venir de la seva etapa dels setanta i primeries dels vuitanta en què Portella estava implicat vívidament en els moviments de cultura popular d'aleshores, i en grups amoïnats per la recerca i sistematització del saber folklòric en tot el ventall més ampli que calgui atribuir-li al mot: glosa oral o escrita, cançons i codolades, oficis en extinció, festes populars, llegendes, usos i costums camperols, etcètera.
Perfectament congru amb aquesta cura que li és tan tibant, acaba de constituir a Menorca l'anomenada Comissió de Cultura Popular, en què nou personalitats ínclites, d'una competència palesa, hauran d'actuar de fòrum assessor de la conselleria per regular i sistematitzar encara més la tasca ingent de mirar d'extreure de l'incendi de la modernitat galopant i estandarditzadora la riquesa que, en el terreny de la cultura popular, el poble de Menorca ha, més o menys, acumulat secularment.
El nou organisme anuncia la propera fixació d'una diada de la cultura popular per a finals de setembre, a la franja de la tardor. A més, contribuirà, per a la conjuntura concreta de 2002, a emplenar d'actes la celebració de l'Any Francesc Camps i Mercadal, el primer gran folklorista modern, introductor potser d'aquesta ciència "i d'aquesta sensibilitat cultural" a la nostra illa quan el segle XX tombava. La comissió, a més, s'avança a una propera aprovació de la Llei balear de Cultura Popular: la pedra de toc en aquest camp i que "esperem" posarà fre a la pèrdua impune d'una enormitat de materials relacionats amb la cultura popular, i fins i tot els elements immaterials que també farceixen aquesta branca laberíntica de la cultura general.
Les dues primaveres passades que Portella s'ha trobat fent de conseller, ha impulsat la crida "de nova planta, diríem" de la Festa de les Roselles, és a dir, la celebració d'una trobada popular a la finca Santa Eularieta per tenir-hi jocs, concursos, música, convivència... i paella. Si, en definitiva, la cultura popular és una forma explícita de civilitat i d'aguantar trets bàsics de la personalitat d'un poble, aquest conseller que ens governa, en línia amb els seus antecessors més memorables, no haurà passat debades. Ans hi deixarà marca indeleble. La marca del conseller Portella.
