El boom de les inversions estrangeres

26/02/02 0:00

Causa veritable sorpresa sentir parlar de crisi a les Balears a mesura que es coneixen noves dades de l'enorme creixement econòmic de la dècada passada. Una d'aquestes dades, de per si molt cridanera, és que les inversions estrangeres es multiplicaren per deu, amb més de 30.000 milions de pessetes, l'any 2000. Amb aquest volum de negoci, centrat en bona part en el mercat immobiliari, el refredament s'havia convertit en una necessitat objectiva per a la nostra economia. Feia falta un fre al creixement o, de manera inexorable, la vida es començaria a fer molt difícil per als illencs mateixos.

Cal considerar que aquestes inversions s'han duplicat des que el Pacte de Progrés governa les Balears. Aquest fet revela que, a la pràctica, no hi ha gens de desconfiança envers l'esquerra que governa el Consolat de la Mar. Si enguany es viu una certa recessió es deu a dos motius. El primer és la crisi internacional, tan coneguda que no fa falta ni comentar-la. I la segona és la necessitat d'autoregulació del propi mercat intern. És bo que durant aquest 2002 no es continuïn disparant els preus de les cases, ni que hi hagi obsessió estrangera per comprar i invertir. Les Balears, com totes les comunitats, necessiten inversions de fora, però partint de la base que som un poble de més de 800.000 habitants que necessita estabilitat dels preus. La vicepresidència econòmica del Govern no parla de cap manera de recessió, sinó de tot el contrari: de constant interès estranger i d'anàlisis de més possibilitats d'inversió. La tasca institucional ha de continuar pel camí d'evitar la pèrdua de la qualitat de vida, amb carreteres més saturades i dèficit d'infraestructures. L'increment de la inversió estrangera ha vengut acompanyat d'una important allau migratòria. També s'ha de superar aquest problema, que implica molta més inversió pública en tasques d'integració i educació. Perquè el més important és entendre que aquest creixement s'ha de traduir en un increment dels pressuposts de la Comunitat Autònoma i que la batalla per aconseguir-ho és a Madrid. El vertader problema és que l'autogovern no creix al mateix nivell que la base econòmica, propiciada, sovint, pels estrangers.