algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

A l'exbatle de Sineu Josep Oliver

Sempre havia pensat que ser batle d'un poble comportava un ferm compromís amb els ciutadans per treballar, servir i ajudar perquè dins la legalitat i amb l'esforç de tots, puguem aconseguir un poble cada vegada millor.

No pretenc, ni és la meva intenció amb aquest escrit, jutjar la seva tasca com a batle de Sineu; ben segur que hi ha coses encertades i d'altres no tant. El que jo vull és expressar-li la meva disconformitat per uns fets que ens han perjudicat i que continuen perjudicant la meva família i d'altres.

Per «desgràcia» visc a un barri en el qual la vida ha anat passant amb monotonia i es feia veritat allò que diuen «tot és vell i mal de coure», però vet aquí que sense cercar-ho s'instal·laren prop de ca nostra alguns locals de marxa per als joves i de cop es va acabar la tranquil·litat i el benestar.

Amb l'entrada en funcionament d'aquests locals començàrem a patir molèsties per la música forta, crits, renous de la gent, bocines de cotxe, brutícia, «rojades» i pixarades. Davant aquests fets un grup de veïnats ens constituírem en Associació per tal de fer força davant l'Ajuntment, a fi de trobar solucions a aquesta problemàtica.

Li he d'agrair que al començament de la seva legislatura va demostrar certa sensibilitat i ganes d'ajudar a posar-hi remei, i de fet, va fer «cosetes» per arreglar l'assumpte.

Però, més tard s'ho va repensar millor i quan un propietari "casualment el tercer de la seva llista electoral" va presentar un projecte per obrir un local nou a la zona, els veïnats ens mobilitzàrem presentant queixes i més de cent firmes contra l'activitat d'un nou establiment, perquè consideràvem que agreujaria més la situació.

Magrta la nostra oposició, el local es va inaugurar regentat pel seu fill i altres familiars amb un permís de cafeteria per decret de batlia.
Durant més d'un any el local ha anat funcionant com a pub de forma irregular i contrària a la normativa sobre renous.
Quan vaig acudir a un ple per demanar a l'Ajuntament que fes complir la llei a aquest establiment només vaig aconseguir que la sortida d'emergència es tancàs i no s'empràs com a pas habitual de persones.

Aquest «atreviment» va suposar per a la meva família amenaces primer, i després disculpes i un enfilall de mentides.
Vostè, mentrestant, va expedir una llicència municipal d'amenització musical "del tot il·legal" perquè no enia concedida l'activit principal.

Vull expressar el meu «agraïment» als regidors que li comportaren tot això i miraren cap a una altra banda, encara que li puc assegurar que qualcun d'ells ha passat per situacions molt incòmodes.

Després vingué la moció de censura, etc, etc; i els fets que tots ja coneixem. L'herència de tota aquesta història és que ens han dit que «si no vols brou, idò tassa i mitja»; i els caps de setmana hem de sortir a la força de ca nostra o jeure amb el matalàs a terra a l'aiguavés del darrere.

Li desitja un feliç Any Nou:

Joana Miralles.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.