algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

Presoners

La intervenció dels Estats Units a l'Afganistan no es fonamenta, en principi i de manera intel·ligent, en la pura venjança. Es fonamenta, segons se'ns ha dit amb reiteració, en la lluita contra el terrorisme. I els dubtes filosòfics o ètics que planteja es materialitzen en la pregunta: qui és Occident per imposar la seva visió de les coses i del que és terrorisme a la resta del món? I la resposta als dubtes se concreta en el convenciment que els valors vigents a Europa i a Amèrica del Nord són universals, com ho és la seva mostra més important, és a dir, la declaració dels drets i llibertats de la persona. És important fer aquesta introducció perquè sense la justificació moral, la legitimitat i defensa de l'ús de la força per la coalició aliada esdevendria rebutjable. Som bastants els que pensam que la democràcia, l'imperi de la llei, la divisió de poders i la aconfessionalitat de l'estat, a més dels esmentats drets fonamentals, són notes que possibiliten que la humanitat cohabiti de forma pacífica i força segura. Que aquest sistema potser no és el millor, però sí que és el que ha demostrat històricament tenir manco necessitat d'arribar a les mans amb els veïnats o amb els dissidents interiors, permetre el pluralisme i la convivència. Doncs bé, si tot això és així, resulta inadmissible l'actitud nord-americana respecte als presos reclosos a Cuba. No garantir un tracte conforme a les convencions internacionals no només jurídicament o moralment és inacceptable, sinó que és un trist favor a la pròpia causa. Si des de bon començament s'ha estat conscient que la guerra no només se guanya al camp de batalla sinó també a l'opinió pública tant pròpia com dels països àrabs; aleshores, s'hauria d'advertir que maltractar els presos islamistes de Bin Laden és oferir una coartada per criminalitzar tota l'operació, com ho és una presa de partit sense matisos a favor d'Israel. Si perdem els nostres escrúpols i les nostres regles de joc ens situam a la mateixa altura dels qui combatem i, en conseqüència, fem bons els arguments dels assassins. Precisament, en aquesta visió de les coses és, segurament, on més diferències hi ha entre el nostre vell continent i el país de Bush. La prohibició de la pena de mort és un exemple arquetípic de superació d'un esquema venjatiu i igualitari (tu has matat, nosaltres te matam; tu has estat injust nosaltres som justs però feim el mateix que tu), aquesta superació al territori de la primera potència mundial encara no s'ha produït com sí ho ha fet a les nostres contrades. Això mateix ha fet que les crítiques venguéssin de les pròpies files, i no només dels amics sinó del millor amic, el Regne Unit. Que sigui el parlament britànic qui manifesti un cert malestar per aquest tema dels presos i les seves condicions, palesa com es pot estar absolutament d'acord amb la intervenció sense perdre de vista el fonament teòric sobre el qual es basteix tot plegat. I això posa damunt la taula la transcendència que la Unió Europea es converteixi en un interlocutor de primer ordre a nivell planetari. Els europeus podem aportar una sensibilitat diferent en el concert internacional, però per fer-ho cal que tenguem una política exterior comuna i uns líders polítics amb criteris. I criteri no vol dir discrepar absolutament del que fan els Estats Units, sinó vol dir no combregar amb tot el que facin, poder criticar algunes formes, mostrar que el càstig als presos en lloc d'enfortir la pròpia posició pot donar peu perquè la ciutadania àrab vegi que els criminals àrabs reben un tractament divers als criminals occidentals, i això desacredita la pròpia intervenció, l'afebleix. Si realment estam convençuts que tot home o dona mereix un tracte digne independentment de la seva raça, religió..., i que tot reclús encara que estigui privat de llibertat té una sèrie de drets, cal donar un toc d'atenció als nord-americans: estam amb vosaltres però no de manera cega o acrítica.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.