Ben bé en veu baixa, sense fer gaires escarafalls tal i com
pertoca a un anunci d'aquesta casta, IBM ha fet saber que deixava
de fabricar ordinadors personals. Encara no havien acabat
d'endreçar els estris de la festa de celebració dels vint anys de
l'aparició del ja mític IBM PC i la multinacional, que ha conegut
temps millors, diu que deixa un segment de mercat que, darrerament,
només li havia ocasionat pèrdues. I és que, fet i fet, les pèrdues
han vengut a afegir-se als maldecaps de tota casta que els
ordinadors personals han produït des de sempre al gegant blau el
qual, ben lluny de la llegenda urbana que li atribueix la invenció
d'un dels estris més significatius de la darrera part del segle
passat, va haver de menester prop d'una dècada per vèncer els
prejudicis, temors i escepticismes que hi havia sobre les
possibilitats d'acceptació i utilitat dels ordinadors
personals.
Cal recordar que tot el mèrit d'aquesta invenció correspon a
militants actius de moviments contraculturals de finals de la
dècada dels seixanta, els quals tenien com a objectiu fer
accessible la informàtica a milions de persones i fer-ho abans que
el Govern dels Estats Units i les grans corporacions ho poguessin
evitar. El discurs dels pioners de la informàtica personal estava
presidit per les terribles imatges que, a tall de profecia, havia
deixat anar George Orwell en la seva novel·la 1984 i varen tenir la
gran idea de contrarestar, mitjançant ordinadors petits i
manejables per qualsevol, l'immens poder que donava a governs i
grans corporacions la tecnologia informàtica del moment. En aquest
context, no deixava de ser un gran contrasentit que IBM comencés a
fabricar ordinadors personals, atès que un dels seus malnoms, Big
Blue, el gegant blau, ve de la combinació del nom del dictador de
1984, Big Brother, i el color blau, dominant en la seva imatge
corporativa, i que deixa ben clar quin era el paper i posició que
li atribuïen els inventors reals dels ordinadors personals, els
quals no degueren quedar gaire satisfets amb l'anunci de la
comercialització dels PC d'IBM.
Tanmateix, és difícil imaginar-se com seria el món avui si la
decisió d'IBM hagués estat una altra. En primer lloc, hauria estat
difícil la popularització d'un estri com aquest sense el poder i
l'aval del prestigi d'IBM. En segon lloc, la precipitació en
aquesta decisió per part d'IBM va possibilitar que dos
oportunistes, un tal Gates i un altre, venguessin a IBM una moto en
forma de sistema operatiu, el DOS, i que va ser l'inici de
Microsoft. Un sistema operatiu que, tot sigui dit, no havien fet
ells sinó que el van comprar al seu autor, un programador anònim
que mai no podrà penedir-se'n prou, ell i la resta de mortals,
d'haver fet una animalada com aquesta. La resta és ben coneguda, de
mica en mica vam passar d'una sola marca d'ordinadors (oblidarem
Apple, només per avui) a moltes marques d'ordinadors i fins i tot,
ordinadors de garrafa, sense marca, però això sí, amb un sol
sistema operatiu, el de Microsoft (Linux, també a part), que és el
que tenim avui per avui.
És comprensible, per consegüent, que l'anunci d'IBM no hagi
provocat grans plors o penes. Ben al contrari, hi ha en aquest
anunci alguns indicis per l'esperança. El primer és que IBM també
va haver de passar per una demanda per pràctiques monopolístiques,
i el segon estaria relacionat amb el fet que els que van donar
contingut a internet en els seus inicis són els hereus espirituals
dels inventors dels ordinadors personals i ara estan embarcats a
fer un sistema operatiu alternatiu al güindous. Sembla que, fet i
fet, són els únics que resisteixen el pas del temps. Un d'aquests
militants de per aquí, en Guillem, diu que, en el futur, Microsoft
només fabricarà videojocs. Sense cap casta de dubtes, la decisió
d'IBM de retirar-se del mercat d'ordinadors personals i dedicar-se
als portàtils i a serveis, no desdiu de la profecia-desig d'en
Guillem. Que així sigui.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.