Vint anys de no res

Cal recordar que tot el mèrit d'aquesta invenció correspon a militants actius de moviments contraculturals de finals de la dècada dels seixanta, els quals tenien com a objectiu fer accessible la informàtica a milions de persones i fer-ho abans que el Govern dels Estats Units i les grans corporacions ho poguessin evitar. El discurs dels pioners de la informàtica personal estava presidit per les terribles imatges que, a tall de profecia, havia deixat anar George Orwell en la seva novel·la 1984 i varen tenir la gran idea de contrarestar, mitjançant ordinadors petits i manejables per qualsevol, l'immens poder que donava a governs i grans corporacions la tecnologia informàtica del moment. En aquest context, no deixava de ser un gran contrasentit que IBM comencés a fabricar ordinadors personals, atès que un dels seus malnoms, Big Blue, el gegant blau, ve de la combinació del nom del dictador de 1984, Big Brother, i el color blau, dominant en la seva imatge corporativa, i que deixa ben clar quin era el paper i posició que li atribuïen els inventors reals dels ordinadors personals, els quals no degueren quedar gaire satisfets amb l'anunci de la comercialització dels PC d'IBM.

Tanmateix, és difícil imaginar-se com seria el món avui si la decisió d'IBM hagués estat una altra. En primer lloc, hauria estat difícil la popularització d'un estri com aquest sense el poder i l'aval del prestigi d'IBM. En segon lloc, la precipitació en aquesta decisió per part d'IBM va possibilitar que dos oportunistes, un tal Gates i un altre, venguessin a IBM una moto en forma de sistema operatiu, el DOS, i que va ser l'inici de Microsoft. Un sistema operatiu que, tot sigui dit, no havien fet ells sinó que el van comprar al seu autor, un programador anònim que mai no podrà penedir-se'n prou, ell i la resta de mortals, d'haver fet una animalada com aquesta. La resta és ben coneguda, de mica en mica vam passar d'una sola marca d'ordinadors (oblidarem Apple, només per avui) a moltes marques d'ordinadors i fins i tot, ordinadors de garrafa, sense marca, però això sí, amb un sol sistema operatiu, el de Microsoft (Linux, també a part), que és el que tenim avui per avui.

És comprensible, per consegüent, que l'anunci d'IBM no hagi provocat grans plors o penes. Ben al contrari, hi ha en aquest anunci alguns indicis per l'esperança. El primer és que IBM també va haver de passar per una demanda per pràctiques monopolístiques, i el segon estaria relacionat amb el fet que els que van donar contingut a internet en els seus inicis són els hereus espirituals dels inventors dels ordinadors personals i ara estan embarcats a fer un sistema operatiu alternatiu al güindous. Sembla que, fet i fet, són els únics que resisteixen el pas del temps. Un d'aquests militants de per aquí, en Guillem, diu que, en el futur, Microsoft només fabricarà videojocs. Sense cap casta de dubtes, la decisió d'IBM de retirar-se del mercat d'ordinadors personals i dedicar-se als portàtils i a serveis, no desdiu de la profecia-desig d'en Guillem. Que així sigui.