muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Dos estudiants de Filosofia i Lletres

La fama d'un poeta, o d'un autor en general, hauria de dependre exclusivament de la qualitat de la seva obra. Però, tanmateix, sovint és el prestigi dels autors el que sembla condicionar la valoració de les seves obres, en lloc de ser al revés. Tal podria esser, en part, el cas del destí interrelacionat de les obres cabdals i dels mites literaris de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu. Gosaria afirmar que si inicialment va esser el prestigi immens, gairebé mític, de la figura de Salvador Espriu durant els anys cinquanta i seixanta el que va ajudar a donar a conèixer i recolzar el mite de Rosselló-Pòrcel, darrerament és possible que hagi estat el segon "d'una escriptura més aticista i mort durant la guerra civil, als 24 anys" el que estigui coadjuvant a la progressiva recuperació de la valoració de Salvador Espriu i de la seva obra. Podríem dir que el diàleg intertextual estudiat per Rosa M. Delor d'alguna manera s'estaria mantenint encara, completat o acompanyat per un diàleg interpersonal entre les dues grans figures.

Bona prova a favor d'aquest plantejament la trobaríem en l'exposició Dos amics de 20 anys, que ara podem veure a l'Espai Llull, de l'Arxiu de Mallorca, exposició integrada bàsicament per 36 panells, a més de dues vitrines horitzontals, amb abundant material fotogràfic, manuscrits, publicacions, documents, etc., amb què es pretén visualitzar la interrelació entre les obres dels dos grans escriptors, interrelació que va començar amb l'amistat de dos lletraferits incipients, matriculats ambdós en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, a partir del curs 1930"1931.

Dins el deixant de la magnífica exposició organitzada el 1998 per Xavier Abraham, gràcies a la generositat d'Amalia Tineo, l'amiga i companya d'estudis dels dos poetes, aquesta nova mostra torna a utilitzar part del material que ja se'ns havia mostrat i, a més, se'ns aporta material nou, especialment relatiu al poeta de Sinera, que no deixarà d'interessar a tots els seus seguidors i que, en definitiva "i és el més important", ha de continuar la necessària promoció de la lectura del seu llegat, de la lectura de la seva obra.

Pel que fa a Tomeu Rosselló, he trobat especialment touchante l'oportunitat de veure el famós full amb els 19 títols, 19 projectes de poema, llista que va esser seguida per Josep Palau i Fabre per a la realització de la seva coneguda Imitació de Rosselló-Pòrcel, la primera edició de la qual es va fer en els temps foscos de 1945. També poder veure o tornar a veure el mecanoscrit del Deuxième Souvenir de La Magdalena, que per a un servidor és una peça essencial de la seva producció i que constitueix una prova més de la seva radical apertura "si podem dir 'aperturisme' no sé perquè no hem de poder dir 'apertura'!" a la cultura europea coetània. La carta manuscrita del 30/11/37 "un mes abans de la seva mort" adreçada a Joan Llacuna, la carta de Salvador Espriu a Marià Manent del 3/1/38 "en la qual sembla que falta a la veritat" i encara la factura de la Residència d'Estudiants corresponent al mes de desembre de 1937, el darrer de la seva estada.

També són prou interessants dos plànols, el que mostra l'itinerari del creuer universitari per la Mediterrània de 1933 "vertadera gran celebració universitària del temps de la República" i el que indica bona part del trajecte ciutadà que Rosselló-Pòrcel fa seguir al vaixell de la seva famosíssima Auca, des del Port fins a la Porta Pintada. Finalment, no podem deixar d'esmentar un vers manuscrit de Salvador Espriu, trobat en un petit full, sense cap altra anotació, i que diu així: «Passos desert enllà, entorn de pous d'oblit».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.