A part de les diferències a nivell econòmic que hi pugui haver entre els individus que viuen a Espanya, des de fa uns anys, existeixen a més lleis que creen categories jurídiques entre ells. Avui hi ha quatre nivells de persones. Els del primer nivell tenen tots els drets i els del darrer no en tenen reconeguts molts d'ells.

És gràcies, en part, a la Llei d'estrangeria que els qui tenim la nacionalitat espanyola gaudim de tots els drets. Als ciutadans comunitaris els els reconeixem gairebé tots, excepte votar en les eleccions autonòmiques i generals. Als estrangers extracomunitaris no els permetem votar en cap cas, els podem expulsar per diverses causes com per exemple pidolar i si no tenen feina quan han de renovar els permisos els fem passar a l'última categoria.

Al final de la llista trobem els qui no tenen permís de residència, que no poden votar, ni tenen accés a un advocat d'ofici, ni poden treballar amb protecció social, ni fer vaga, ni associar-se, ni reunir-se, ni sindicar-se, ni manifestar-se, ni...

Si hi hagués una altra classe més en serien cinc i hom podria pensar que estem parlant de l'Índia.