algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
20°

La sangria

Ahir, Llorenç Capellà titulava L'escriptor i la mort. De Llorenç Capellà, ja me n'he declarat fan "àdhuc fins al hooliganisme" unes quantes vegades. Reiter el testimoni d'admiració a la seva prosa "a la seva persona. No sé ben bé què s'empatollava sobre quin espai se li dedicaria ara mateix si fes el qüec, però anava errat. És possible, però, que la sangria de coneixements que patim pugui, en el futur, avariar fins i tot l'entranyable regularitat de les necrològiques. Si viu una mica massa i no es fa torero, no hi ha cap garantia que, en arribar-li l'hora que a tots ens ha d'arribar, els que quedin sàpiguen massa bé què cosa significà El palasso espanyat, Jack Pistoles o El pasdoble, per ser molt esqüets. M'he estimat més dir-ne sangria de coneixements que no incultura, de la desertització que patim. Un amic, professor d'Història de l'Art a Barcelona, comentava que, a les seves classes a la Universitat, ha de començar per explicar Història Sagrada, si és que vol que els alumnes tenguin una noció del significat de la vara florida en un retaule amb sant Josep amb vara florida. Un altre amic deia que la cultura, com a pòsit de coneixements propiciadors de punts de reflexió, ha estat substituïda per un cúmul d'habilitats en la recerca insubstancial de dades. Però una cosa és la ineficàcia dels successius sistemes d'ensenyament o de la seva aplicació, i l'altra, no del tot aliena a l'anterior, és la incapacitat de la nostra societat per transmetre els coneixements de cada generació a la següent. Quan es va morir Alec Guinnes, fins els diaris més seriosos fixaren la seva figura en relació a La guerra de les galàxies. Com es fa perquè els joves, en veure Guinnes en aquesta pel·lícula, sàpiguen que es tracta d'una anècdota insignificant en la vida d'un dels grans actors "i no només shakesperians" del segle XX? Tot allò que encara no és als llibres d'història sembla que no existeixi. Ahir, a El país, Jordi Llovet denunciava que els editors catalans del moment «o són massa joves o no estan prou informats»: al·ludia a unes inexactituds flagrants d'editorials prestigioses: fins al món dels editors exquisits ha arribat la zona d'ombra en allò que encara no s'estudia a la història, però que ja ho és. Supòs que tots en som culpables: uns més que els altres.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.