El drama dels jutges

Però el que posa els pèls de punta és que, en l'actualitat, cada jutge té l'obligació de dictar unes 600 sentències cada any. Si la feina a escarada esglaia sempre, molt més preocupant és en el cas de la Justícia. Als ciutadans no els fa gens de gràcia saber que qüestions que afecten directament la seva existència, sovint de manera molt important, han de ser resoltes a corre-cuita per persones que, tal com estan les coses, estan subjectes a estrès. No podem oblidar que hi ha sentències que requereixen una dedicació molt pausada i reflexiva perquè estiguin perfectament ajustades a dret.

Davant aquesta situació, qui ha de reaccionar és el conjunt de la societat balear, començant per les seves institucions d'autogovern. La Justícia és independent de qualsevol altre poder de l'Estat, però els grans perjudicats d'aquest col·lapse són la població en general i les seves institucions, que han de fer sentir la seva veu en solidaritat amb els professionals de la Justícia. És molt important que es produeixi aquesta crida de suport. I allò intolerable és que tothom es recordi dels jutjats quan té un problema, vol interposar una demanda o fins i tot pensi organitzar un escàndol polític quan creu que la raó està de la seva part, però no fa res davant aquest drama quasi tercermundista de més de 20.000 expedients a l'espera d'una resolució.

Pensem que sense una Justícia eficaç no hi ha ni Estat de dret, ni societat democràtica, ni sistema de convivència i tolerància. Per tant, cal pressionar i fer costat als jutges que han expressat la seva protesta. En aquests moments han d'entendre que no estan tots sols i que tenen l'afecte i la comprensió de la societat a la qual serveixen.