Si estan vostès llegint aquest missatge, vol dir que han trobat la botella que un dia vaig tirar a l'espai demanant auxili.
No sé si vostès tenen referència de la nostra civilització, però si en tenen és probable que no tenguin molt bona opinió del nostre comportament envers nosaltres mateixos i les altres espècies animals i vegetals que poblen el nostre planeta Terra. Malgrat això, jo els prec que ens ajudin.

Ja sé que moltes persones que assassinen, que torturen, que sotmeten la major part de la humanitat a condicions de màxim empobriment per la seva avarícia, per la seva manca d'escrúpols, perquè només pensen en el seu propi benestar, pel seu egoisme. Ja sé que els qui ostenten el poder i la força (perdonin la redundància) no els preocupa la gent que no disposa del més elemental per viure i, a més a més, no tenen cap càrrec de consciència en mantenir aquest estat de coses utilitzant la força si cal.

A pesar de tot això, jo insistesc a reclamar-los la solidaritat que no trobam aquí a la Terra, perquè hi ha una bona part de la humanitat que sense cap dubte se la mereixen. Em referesc als infants que moren de fam cada dia mentre miren els seus pares demanant-los quelcom per menjar i ells no tenen què oferir-los. Dels nins que ploren de por i fred perquè fa temps que els seus pares han mort víctimes de la guerra, epidèmia, misèria o injustícia. Parl dels infants que són explotats en qualsevol treball miserable. Estic pensant en els nins que encara no han nascut però que, si vostès no ens ajuden, molt aviat sofriran totes les calamitats abans esmentades i d'altres que ni tan sols m'atrevesc a pensar...

I si, quan hagin trobant la botella és massa tard i la raça humana ja ha desaparegut, els deman, si la seva fisiologia els ho permet que vessin una llàgrima per les víctimes i dues pels botxins.

Moltes gràcies.