El pas del xoric és el títol d'una de les poques rondalles
protagonitzada per felanitxers, no debades Mossèn Alcover era de
Manacor. La rondalla conta el cas d'en Pau, un felanitxer que «va
prendre aigua» i va desembarcar a fora de Mallorca, on va topar amb
en Pere, un altre felanitxer que feia estona que capllevava per
allà, sense notícies de la vila. Naturalment, en Pere demana de
noves a en Pau i aquest contesta amb l'habitual «No hi ha res de
nou, tot és vell i mal de coure». Total que enceten conversa fins
que, passada una estona, en Pere que no acabava d'estar satisfet
amb la resposta d'en Pau, insisteix a demanar notícies de la vila i
de ca seva. En Pau hi torna a pensar i finalment diu «Com a de nou,
no hi ha hagut res de nou des que es va morir el xoric». I la mort
del xoric serveix per destapar un enfilall de desgràcies familiars
que inclouen la mort dels pares d'en Pere i la casa pairal cremada,
entre d'altres. És a dir, un «Tot és vell i mal de coure» a tall de
titular que amaga una realitat ben diferent.
Doncs bé, tot indica que algú de la nissaga i/o tarannà d'en Pau
d'aquesta rondalla, ha estat l'encarregat de presentar les
conclusions que es deriven de l'Anuari Social d'Espanya 2001, un
estudi patrocinat per la Fundació la Caixa i realitzat per
investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, ja que el
titular que han recollit els diferents mitjans de comunicació diu
que les Illes Balears és la comunitat autònoma amb un major índex
de benestar social, tot i que, una vegada que un hom grata només un
poquet en aquest estudi, descobreix que les Illes Balears té un
dels pitjors índexs de salut, de qualitat de l'ocupació i de
convivència i participació social. El benestar social tan bo al
qual al·ludeix el desafortunat titular vendria de la mà dels bons
resultats que s'obtenen en índexs com renda, oci, ocupació i entorn
natural i clima. Dit altrament, vivim en un paradís que amaga una
de les majors desigualtats socials d'Espanya, com deixa ben palès
el fet que un dels nivells de renda més alts vagi acompanyat d'una
de les més baixes qualitats de les condicions de feina i salaris.
Per altra banda, no cal perdre de vista que l'estudi també deixa
paleses d'altres menuderies irrellevants pel que fa a la
consideració de paradís per a aquesta terra. Aquestes menuderies
parlen de la xarxa de carreteres, que brillen per la seva escassesa
i mal estat de conservació, o també de la situació de l'educació,
amb una de les taxes més baixes d'universitaris i un dels graus més
elevats de fracàs escolar en els nivells no universitaris, dades
que, sigui dit de passada, són absolutament coherents amb la baixa
qualitat de l'ocupació. En aquest punt cal elogiar l'habilitat
mostrada pels executors de l'estudi tot posant en el mateix epígraf
educació, cultura i oci, la qual cosa ha possibilitat ficar en el
mateix sac escoles, universitat, museus, biblioteques i la
bierstrasse (el carrer de la cervesa).
Una vegada més sorprèn que les veus autoritzades del Govern de
les Illes Balears hagin deixat passar una magnífica oportunitat per
anar trencant amb aquesta imatge paradisíaca de les Illes Balears,
confegida a partir d'índexs desafortunats, que amaguen la realitat
social de la nostra terra i que només serveixen perquè quatre
indocumentats es mirin tot cofois el llombrígol, mentre d'altres no
tan indocumentats, llencin aquestes xifres sobre tots nosaltres per
negar-nos el pa i la sal, com serien unes transferències sanitàries
dignament dotades o un règim fiscal específic que ens allunyàs de
la condició de colònia a la qual semblem estar condemnats. Dit
altrament, hi ha coses que estan molt i molt bé i hem de posar-hi
tots els esforços per mantenir-les i millorar-les, però n'hi ha
d'altres que estan molt malament i és ben necessari fer el que
convingui per arreglar-les. Passa d'hora de canviar els titulars,
el tot és vell i mal de coure i la visió paradisíaca, i afrontar
amb decisió i coratge la realitat de titulars com «L'índex de salut
de les Illes Balears és un dels pitjors d'Espanya» o «Les Illes
Balears és la comunitat autònoma amb un major índex de desigualtat
social». Fet i fet, cal no oblidar que la primera passa per
solucionar un problema és assumir la seva existència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.