El pas del xoric és el títol d'una de les poques rondalles protagonitzada per felanitxers, no debades Mossèn Alcover era de Manacor. La rondalla conta el cas d'en Pau, un felanitxer que «va prendre aigua» i va desembarcar a fora de Mallorca, on va topar amb en Pere, un altre felanitxer que feia estona que capllevava per allà, sense notícies de la vila. Naturalment, en Pere demana de noves a en Pau i aquest contesta amb l'habitual «No hi ha res de nou, tot és vell i mal de coure». Total que enceten conversa fins que, passada una estona, en Pere que no acabava d'estar satisfet amb la resposta d'en Pau, insisteix a demanar notícies de la vila i de ca seva. En Pau hi torna a pensar i finalment diu «Com a de nou, no hi ha hagut res de nou des que es va morir el xoric». I la mort del xoric serveix per destapar un enfilall de desgràcies familiars que inclouen la mort dels pares d'en Pere i la casa pairal cremada, entre d'altres. És a dir, un «Tot és vell i mal de coure» a tall de titular que amaga una realitat ben diferent.

Doncs bé, tot indica que algú de la nissaga i/o tarannà d'en Pau d'aquesta rondalla, ha estat l'encarregat de presentar les conclusions que es deriven de l'Anuari Social d'Espanya 2001, un estudi patrocinat per la Fundació la Caixa i realitzat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, ja que el titular que han recollit els diferents mitjans de comunicació diu que les Illes Balears és la comunitat autònoma amb un major índex de benestar social, tot i que, una vegada que un hom grata només un poquet en aquest estudi, descobreix que les Illes Balears té un dels pitjors índexs de salut, de qualitat de l'ocupació i de convivència i participació social. El benestar social tan bo al qual al·ludeix el desafortunat titular vendria de la mà dels bons resultats que s'obtenen en índexs com renda, oci, ocupació i entorn natural i clima. Dit altrament, vivim en un paradís que amaga una de les majors desigualtats socials d'Espanya, com deixa ben palès el fet que un dels nivells de renda més alts vagi acompanyat d'una de les més baixes qualitats de les condicions de feina i salaris. Per altra banda, no cal perdre de vista que l'estudi també deixa paleses d'altres menuderies irrellevants pel que fa a la consideració de paradís per a aquesta terra. Aquestes menuderies parlen de la xarxa de carreteres, que brillen per la seva escassesa i mal estat de conservació, o també de la situació de l'educació, amb una de les taxes més baixes d'universitaris i un dels graus més elevats de fracàs escolar en els nivells no universitaris, dades que, sigui dit de passada, són absolutament coherents amb la baixa qualitat de l'ocupació. En aquest punt cal elogiar l'habilitat mostrada pels executors de l'estudi tot posant en el mateix epígraf educació, cultura i oci, la qual cosa ha possibilitat ficar en el mateix sac escoles, universitat, museus, biblioteques i la bierstrasse (el carrer de la cervesa).

Una vegada més sorprèn que les veus autoritzades del Govern de les Illes Balears hagin deixat passar una magnífica oportunitat per anar trencant amb aquesta imatge paradisíaca de les Illes Balears, confegida a partir d'índexs desafortunats, que amaguen la realitat social de la nostra terra i que només serveixen perquè quatre indocumentats es mirin tot cofois el llombrígol, mentre d'altres no tan indocumentats, llencin aquestes xifres sobre tots nosaltres per negar-nos el pa i la sal, com serien unes transferències sanitàries dignament dotades o un règim fiscal específic que ens allunyàs de la condició de colònia a la qual semblem estar condemnats. Dit altrament, hi ha coses que estan molt i molt bé i hem de posar-hi tots els esforços per mantenir-les i millorar-les, però n'hi ha d'altres que estan molt malament i és ben necessari fer el que convingui per arreglar-les. Passa d'hora de canviar els titulars, el tot és vell i mal de coure i la visió paradisíaca, i afrontar amb decisió i coratge la realitat de titulars com «L'índex de salut de les Illes Balears és un dels pitjors d'Espanya» o «Les Illes Balears és la comunitat autònoma amb un major índex de desigualtat social». Fet i fet, cal no oblidar que la primera passa per solucionar un problema és assumir la seva existència.