En molt poc temps, els ciutadans tindran l'oportunitat de valorar dos exemples d'actuació política. Ahir, el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, i Maria Antònia Munar prengueren possessió de Raixa. Demà, el Consell de Mallorca aprova la moratòria que Maria Antònia Munar ha pactat amb Francesc Antich juntament amb un paquet de mesures urbanístiques més àmplies. Supòs, estic segur, que la presidenta d'Unió Mallorquina està molt contenta de ser l'element comú en dos esdeveniments tan acostats en el temps i de les imatges que transmetran de manera molt poc ambigua un missatge què és la quintaessència de l'ambigüitat: «Em puc entendre amb tothom». Convindria que ho recordassin els electors en general, però, sobretot, els que insinuaven que un vincle dels que no es poden dir en públic lligava Munar amb el PSIB-PSOE. També, ho haurien de tenir present aquells que, des de l'esquerra, sostenien que era impossible que UM pactàs amb el PP. La legislatura passada Munar solia repetir que, en arribar les eleccions, «llegiria» els resultats electorals per decidir les aliances. Aquesta mena de declaració sempre m'evoquen on parla de la més bella que sonreia al més ferotge dels triomfadors. Matas va perdre les eleccions del 1999 perquè s'havia plantejat com a únic objectiu possible aconseguir la majoria absoluta, que era el punt de sortida on l'havia deixat Gabriel Cañellas. Com pot guanyar l'esquerra les eleccions de 2002? Si es deixa de banda la hipòtesi dels 30 diputats, aleshores només en queda l'aprovació explícita dels electors per mitjà d'un clar increment dels escons a Mallorca, acompanyada d'un augment d'UM, també aplaudida per pactar amb els rojos. A més, tot això, s'hauria d'aconseguir a costa del PP. Així UM tindria un missatge explícit per llegir a les urnes. Si l'equilibri es manté com ara, vint-i-vuit a vint-i-vuit, podeu estar segurs que Munar jugarà a fons el paper de frontissa i n'extraurà la màxima rendibilitat. Hi ha gent de l'esquerra que diu que un repartiment del poder com el del 1999 és irrepetible. Precisament, serà això el que la senyora obtindrà del PP només per començar. A aquesta gent, més li valdria procurar pujar en vots que plantejar pols en una subhasta on ells haurien de fer la segona oferta. Estan tan segurs que UM no pactarà mai amb el PP o que tan poc els costarà tornar a l'oposició?