Paella amb tabac

21/01/02 0:00
TW
0

No vull que ningú no es pensi, mirant les lletres de dalt, que aqueixa carta vol explicar una recepta de cuina ni molt manco, encara que avui en dia hi ha persones que se'n foten dels altres i no respecten gens les altres persones i això que sembla que anam cap a un futur de tolerància, de respecte, de fraternitat i què sé jo quantes paraules garrides més. Idò bé, fa un bon grapat de dies vaig anar amb la meva família a dinar a un restaurant i vaig tenir el desig de demanar paella, però mai m'hagués pensat que dins la paella s'hi posàs un ingredient que cou, que fa mal, anomenat tabac per més senyes. Idò, mentre menjava el primer plat, és a dir, la paella, vaig haver d'aguantar el fum de tabac provinent d'una senyora que, com moltes persones, desconeixen el significat de la paraula respecte i bona convivència. Res, aquesta bona senyora es va fumar tres o quatre cigarrets un darrera l'altre i tot el fum venia a mi, i això que no som gaire «guapo», perquè diuen que el fum va als guapos. Sincerament, tampoc no es demana, com hauria de ser el correcte, si el fum molesta en senyal de bona educació.

Vaig estar temptat de dir-li qualque cosa a ella o a l'amo del restaurant, però si ens trobam dins una societat en la qual ma majoria de gent es preocupa tan sols d'ella mateixa i ens fotem dels altres, i molt més quan del tabac es tracta, no cal ni pensar tan sols de demanar que a un local de restauració o a un bar es demani per favor que no es fumi, o sigui que els fumadors passius tenim vetada l'entrada als esmentats locals perquè els fumadors han de tenir un lloc civilitzat on fer ús de la droga, perquè no hem de fotre faves, per molt legalitzat i socialitzat que es trobi aquest vici, explicau-me quina diferència hi ha entre les droges il·legals i el tabac, no maten igualment?

Cóm és possible que, en el temps que ens trobam, que es parla tant de solidaritat, de drets humans, de respecte, de convivència fraterna i de democràcia i llibertat, encara hi hagi persones que, per satisfer una estúpida necessitat de tabac i pensant egoistament i únicament en elles mateixes, se'n fotin dels altres i no els respectin gens ni mica.

Voldria i desitjaria amb tot el meu cor, no ja que s'abandonàs un vici tan beneit i dolent encara que això seria l'ideal, sinó que hi hagués un minim de respecte per les persones que no compartim aquest entreteniment absurd, quan això es compleixi, la humanitat haurà donat una altra passa dins el camí de les bones maneres i la bona convivència.

Joan Llorenç Amer Comas. Marratxí.
+ Vist
+ Comentat