La dura inflació

A ningú no ha de sorprendre que l'índex d'inflació a les Balears durant el 2001 fos del 3'7 per cent, un punt per sobre de la mitjana estatal. N'hi ha prou de mirar els preus de les cases i el creixement desaforat de l'economia per entendre-ho tot d'una. De fet, el Govern balear i els experts en economia no han aixecat la veu d'alarma en conèixer aquestes dades, ja que són la conseqüència d'una acceleració del creixement en el darrer lustre com mai no s'havia vist a l'Arxipèlag. Pensem que amb deu milions de turistes i amb la construcció exercint d'imparable locomotora, fins el punt que l'any passat es varen haver de promulgar dues moratòries urbanístiques, seria un miracle que els preus s'haguessin mantingut estables. És més, una crida a la tranquil·litat en aquests moments "tal com ha fet el Consolat de la Mar" és pur sentit comú. Tanmateix, i si la inflació hagués estat més petita, també s'hauria d'haver fet el mateix. Tothom veu que un cert refredament pot ser altament beneficiós, ja que estabilitzarà els preus de l'habitatge, racionalitzarà l'oferta turística i permetrà acarar el futur amb més calma. El resultat de tot això serà, per una banda, una menor inflació i, per l'altra, la recuperació d'una certa qualitat de vida que, al capdavall, beneficiarà les Balears del futur com a destinació turística de categoria.