cielo claro
  • Màx: 22.59°
  • Mín: 13.08°
22°

Ens informen

Que no et llegeixi ningú té avantatges, com és ara que pots donar voltes a les teves manies sense que t'ho retreguin. Servidor sé que he citat i recitat Ignacio Ramonet en una de les seves observacions de diana: el verb comunicar ha esdevengut intransitiu. I és que hi ha veritats que et surten a camí unes quantes vegades cada dia, mentre que d'altres són dominicals. La de Ramonet és de les d'ús quotidià, com la sal, que conserva i dóna gust. Comunicar ha esdevengut intrasitiu i informar haurà de resignar-se a una nova accepció: emmagatzemar dades sense ordre ni concert, de tal manera que només els poderosos d'aquest món hi puguin accedir. Més o menys. Dos verbs essencials en la vida humana han sofert una metamorfosi que els ha deixat irrecognoscibles. Mirau, si no, què cosa és la informació en la xarxa dita internet. Més que un magatzem, a estones sembla un femer, perquè hi ha informacions, d'entre aquelles que no cercàveu, que treuen floridura, que presenten un estat molt avançat de putrefacció "tant per la intenció com pel temps. Els tòpics per ventura són veritats fossilitzades, que ningú s'ha molestat a posar al dia. «La informació és poder» és un d'aquests tòpics. Ja no és una veritat simplement perquè a ningú se li ha acudit de matisar-la adequadament, de manera que no es confongui l'emmagatzemament de dades amb informació. La informació jerarquitza i empara "perdonau una altra mania: ja no m'agrada massa el verb contextualitzar" els fets que comunica: així servida, esdevé veritablement un instrument de poder. Però en aquest lamentable pandemònium, que hauria dit el mestre, el més probable és que ens hi extraviem i hi esgotem les forces fins al darrer alè. Si la informació, així, tal com l'entenem a partir d'internet, fos el poder, tots seríem poderosos. Podem saber ara mateix el PIB d'Armènia i el nombre de metralladores automàtiques de Trinidad y Tobago, quantes vegades es talla les ungles la mòmia de Joan Collins o... qualsevol beneitura. Però, per la manera en què accedim a la informació, és obvi que tot ja és pur entreteniment "res a veure amb l'encant dels coneixements desinteressats. De manera que, sí, podem informar-nos, però no sabem què fer-ne, d'aquesta mena d'informació. És un producte manufacturat perquè n'estiguem informats, en un cercle viciós que és el gran factor alienant del temps. I així. Mai com fins ara havia estat tan important qualsevol idiotesa, com tirar-se en paracaigudes del Dit de Déu, fer la Sagrada Família amb cerres d'hipopòtam o tocar ginger bells amb forqueta i ganivet: és informació. Però hi ha qui té l'altra, no ho perdis de vista.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.