La inflació i l'euro

Els experts en economia asseguren ara el que la gent del carrer ja intuïa des de setmanes abans de la introducció de l'euro: la inflació pot ser molt forta els primers mesos del 2002, i ja es dóna per segur que l'IPC interanual superarà el tres per cent. I és que era inevitable que l'arrodoniment a l'alça per un costat, l'entrada en vigor de noves taxes per l'altre i, també, el fet que el mercat «s'amolli» després d'anys de polítiques de contenció per complir les condicions de la unitat monetària, no podien dur altra conseqüència que aquesta. Però cal ser pacients. L'euro és l'expressió monetària del teixit productiu més complet i actiu del planeta. L'estabilització dels preus ha d'arribar, un cop superat el primer i insalvable entrebanc. Després, i segons les previsions, l'euro podria ser la gran moneda refugi del capital internacional quan arribi la primera conjuntura de debilitament del dòlar. I això ho saben molt be els economistes nord-americans. Resistir és vèncer. I els primers beneficiats seran els empresaris europeus que en l'actualitat pensen en termes d'arrodoniments a l'alça. Com més fort sigui l'euro, més facilitats hi haurà d'importar i vendre productes a baix preu. Mentrestant, 300 milions de consumidors en el mercat intern permeten que amb una moneda forta la producció interna tengui sempre una bona sortida si és competitiva. Per sobre d'un present ple incert ens espera un futur pletòric.