Seure i s'euro

Aquell refrany àrab que aconsella asseure't damunt el portal per veure passar el cadàver de l'enemic, ha estat veritat amb això de l'euro. Mai en 140 anys "deia l'altre dia el professor Estapé" els banquers havien fet feina de franc per a la gent. És més, ni han sabut canalitzar aquesta simpatia de la nova moneda per atreure's gent. I mira que saben el que costa crear un clima favorable, perquè passen factura fins i tot als polítics. Però aquest deix orgiàstic que ha deixat el canvi de moneda no els ha arribat. Posen cares llargues. Crec, més per la seva manca de previsió, que per la feina que els ha duit. De fet, l'han arrambada tota als petits comerços, a les botigues, a les apotecaries, als estancs, als cafès... que, disciplinadament i amb bona cara, han fet caramullets diferents de moneda morta i moneda viva. L'euro, com el sexe, ha omplert les xerrades i els intercanvis de Cap d'Any. De fet, paraula, obra i omissió. Uep! Però el nom, tan homogeni, no acaba d'agradar. Ja quan va sortir hi havia qui proposava dir-ne «eurus». De ben segur, que aviat tendrà malnom. I en faran cançons per Sant Antoni. Els bancaris, però, ja només desitgen seure i omplir-se d'euros.