muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
11°

Seure i s'euro

Definitivament, els reis van arribar pel Cap d'Any. Fa dos dies que deleroses mirades contemplen com els tornen el canvi en la nova moneda. El botiguer, que mai s'hagués cregut en el paper de bancari o veure la seva tenda convertida en oficina de canvi, no frisa de despatxar clients. Fins i tot, peta conversa. El benziner es permet el luxe de fer de timador, arrodonint cèntims, tot pensant que amb dos cèntims d'un i tres de l'altre, acabarà acabalant una fortuna. L'euro, pesi als banquers que el volien aprofitar per fer més caixa amb les targetes per allò de la por al canvi, ha humanitzat la vida diària i urbana. És quasi un miracle veure d'assegut la bona cara que posa la gent amb aquesta nova jugueta. Llàstima que dilluns torni l'escola del cada dia, un gener d'estretors i el dilluns de Santa Martina, que ens revelarà que, com el més pasta, ens fotem una bufetada d'economia domèstica.

Aquell refrany àrab que aconsella asseure't damunt el portal per veure passar el cadàver de l'enemic, ha estat veritat amb això de l'euro. Mai en 140 anys "deia l'altre dia el professor Estapé" els banquers havien fet feina de franc per a la gent. És més, ni han sabut canalitzar aquesta simpatia de la nova moneda per atreure's gent. I mira que saben el que costa crear un clima favorable, perquè passen factura fins i tot als polítics. Però aquest deix orgiàstic que ha deixat el canvi de moneda no els ha arribat. Posen cares llargues. Crec, més per la seva manca de previsió, que per la feina que els ha duit. De fet, l'han arrambada tota als petits comerços, a les botigues, a les apotecaries, als estancs, als cafès... que, disciplinadament i amb bona cara, han fet caramullets diferents de moneda morta i moneda viva. L'euro, com el sexe, ha omplert les xerrades i els intercanvis de Cap d'Any. De fet, paraula, obra i omissió. Uep! Però el nom, tan homogeni, no acaba d'agradar. Ja quan va sortir hi havia qui proposava dir-ne «eurus». De ben segur, que aviat tendrà malnom. I en faran cançons per Sant Antoni. Els bancaris, però, ja només desitgen seure i omplir-se d'euros.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.