L'euro i la diversitat lingüística

Amb l'euro recuperam una moneda europea i és una recuperació perquè la lliura i els diners també eren d'origen europeu. La lliura fou creada pels romans i la restaurà el pare d'Europa, Carlemany, l'any 779, que la implantà a Catalunya, des d'on arribà a les Illes Balears i a València.

Amb la Reial Cèdula d'Aranjuez, Carles III de Borbó, el 1768, va començar la unificació monetària als seus regnes establint que els aranzels judicials es pagassin amb una mateixa moneda. A la mateixa llei va prohibir l'ús del català en els procediments judicials i el seu ensenyament a les escoles. El Consell de Castella va dir que els motius per unificar la moneda eren els mateixos que hi havia per a la unificació lingüística i la imposició de l'espanyol. Ara, amb la implantació de l'euro, la història ens mostra que la unificació monetària no exigeix, com una cosa natural, la unificació lingüística. Els europeus compartirem la moneda i mantindrem la diversitat lingüística, consubstancial amb la cultura d'Europa.

I per això mateix, si circulen euros en dotze llengües diferents no hi ha cap motiu perquè el català, el basc i el gallec no puguin ser també entre les monedes encunyades per l'Estat espanyol.