1) Si es tracta d'una unió no matrimonial volguda en si mateixa, amb voluntat expressa d'excloure el matrimoni, no suposaria l'aplicació de les regles relatives a aquest últim violentar la clara voluntat dels convividors? Roca Trías parla, en aquest cas, d'una «imposició ideològica que vulneraria els drets dels propis interessats». El plantejament de l'ordenació seria, d'indiferència davant una voluntat precisament dirigida a excloure el matrimoni: donaria igual celebrar-ho o no voler contreure-ho o rebutjar-ho, complir o no les formalitats i cerimònies previstes.
2) Si els motius del rebuig del matrimoni estan lligats a la pèrdua de drets, avantatges o beneficis eventualment derivada de la seva celebració, a més que continua sent una situació volguda pels convividors (se suposa que després d'haver sospesat els avantatges i inconvenients de cada una de les possibilitats: casar-se o no), el més coherent amb la seva voluntat és mantenir de nou l'exclusió elegida (volguda) de les regles del matrimoni. Aplicar en el seu conjunt regles del matrimoni "per tant, amb la pèrdua dels avantatges o beneficis que es tracta d'evitar" vulneraria aquesta elecció lliurement realitzada pels convividors; i aplicar les esmentades regles només parcialment, no en el desavantatjós, sinó únicament en el beneficiós per a la parella, s'acostaria molt al que és el frau de llei (...).
3) El cas més dubtós és aquell en el qual els qui recorren a la unió no matrimonial el fan per no tenir legalment accés al matrimoni. No hi ha, per tant, exclusió del mateix; és més, probablement la voluntat seria en molts casos la de contreure-ho, si no existissin els obstacles jurídics que ho impedeixen. Aquí el que es planteja és una qüestió de coherència interna de l'ordenació: si s'han establert uns requisits i condicions per poder contreure matrimoni, té algun sentit aplicar les regles del mateix als qui conviuen per no poder casar-se, al no complir aquestes condicions o requisits?
Dit amb altres paraules, quin sentit té que l'ordenació estableixi uns requisits per contreure matrimoni "és a dir, per aplicar a dues persones el conjunt normatiu lligat al matrimoni", si aquest mateix conjunt normatiu resultarà aplicable als qui conviuen sense reunir els esmentats requisits? (...).
4) Des d'una altra perspectiva, l'opció per l'equiparació a efectes jurídics de les unions no matrimonials al matrimoni, amb l'únic fonament de la convivència més l'afectivitat "en el seu cas, amb un component sexual" apareix en certa mesura com arbitrària: «L'aplicació de la lògica i de la normativa pròpia del Dret de Família a relacions diverses, sense base conjugal "ha escrit Navarro-Valls", planteja el problema dels límits de l'esmentada extensió. Per què limitar la protecció a les unions que impediria la tutela de relacions no qualificades per la nota de sexualitat? Si la tutela de la unió de fet a través d'una legislació orgànica es pretén justificar en el principi d'igualtat i de no discriminació respecte al matrimoni, no es veu amb claredat per què l'extensió d'efectes "també per raons d'igualtat i de no discriminació no hagi de generalitzar-se.
