Un empresari extern, avesat a viure l'empresa com una història llarga, no com un sotrac per embutxacar-se els doblers i sortir pitant, comentava que, en l'establiment de relacions amb empresaris hotelers mallorquins, se n'ha duit algunes sorpreses. L'empresari en qüestió ho és per tradició familiar. La seva empresa té ramificacions a molts punts del mapamundi, i es distingeix per involucrar-se amb els països en els quals obre portal. No és estrany, idò, que aquest empresari, en contacte amb segons quins hotelers mallorquins, se'n dugui sorpreses. La primera té a veure, precisament, amb la manca d'implicació, amb el desamor, per dir-ho així, d'aquests determinats empresaris respecte de Mallorca. Li sorprèn que això no ens sorprengui, però la veritat és que ja fa molts d'anys que els mallorquins tenim, al respecte, algunes opinions ben fonamentades en fets i actituds en els quals seria ociós insistir. No seria ociós, però, insistir "aquí, o som paquiderms o tenim la pell més fina que el tel de ceba" en les exepcions: n'hi ha, és clar, però tampoc no et pensis, eh? Són bones de comptar i no farien cap paper excepcional en unes olimpíades de societat civil. Però la gran sorpresa per aquest empresari ha estat una altra: ha pogut observar/comprovar que aquests determinats empresaris no han assumit que el seu principal actiu és Mallorca. Això ho oblidam tots, sovint: com no ho haurien d'oblidar aquells que tenen bones raons comptables per oblidar-ho? Això tan simple, que la gent ve aquí, sobretot, perquè l'atreu l'illa en si, la seva ubicació en el Mediterrani, la pau social, la temperatura, les platges, el paisatge..., i també els hotels, és una veritat que no acaba de ser assumida, perquè això els obligaria moralment a sentir-se en deute amb l'illa, amb Mallorca. I no s'hi volen sentir. Creuen que han pagat el deute creant llocs de feina. Si hi ha una coartada vergonyosa en el món és aquesta, ja que la creació de llocs de feina no ha estat mai un fi, sinó un mitjà. Però, tot plegat, no passa res, només que si tots assumíssim la nostra part del deute amb Mallorca "amb les Balears en general", veuríem com són de monstruosament desnaturalitzades algunes actituds que han marcat aquesta legislatura. La gent del carrer hauríem de ser els primers a assumir responsabilitats, d'entre les quals n'hi ha una de primordial: aprendre a exigir-ne.