La jugada Mestre

Ja han passat 7 anys des que esclatà a Mallorca el cas Brokerval. Una agència de valors que «col·locava» els doblers negres de mitja illa, i que a més es dedicava a la intermediació en alguns dels més lamentables «pelotassos» político-financers de la història democràtica de Balears. Desenredant la troca de Brokerval, un gran investigador del grup de delinqüència econòmica de la policia aconseguí les proves clau del cas Túnel de Sóller, i també de l'operació de compra del solar de Son Fuster per part de Sa Nostra. El mateix dia, davant el mateix notari, uns intermediaris compraven el solar i el projecte i el venien a Sa Nostra per més del doble. (Per cert, com es poden imaginar, aquell excel·lent investigador ja no vetlla per l'interès comú. Una entitat bancària li va triplicar el sou. Els ciutadans no ens mereixem guardians tan eficaços, que posin entrebancs als grans «projectes» dels corruptes). Si n'estarien de confiats, que ni tan sols declararen l'IVA. Els òrgans rectors de Sa Nostra ni piularen del «pelotasso» que amb doblers dels impositors estava finançant Sa Nostra. M'he demanat moltes vegades per què jo i una companya no aconseguírem convèncer els nostres editors respectius per publicar els poderosos motius que feren que algunes persones no denunciassin aquell escandalós frau als impositors. La veritat és que era molta la brutor que aquells anys s'estava destapant, i això ens desbordava. Ni periodistes, ni editors, ni posteriorment els jutges, estiguérem a l'alçada de les circumstàncies. El cas Brokerval va permetre conèixer tot això i moltes coses més. Sa Nostra era en alguns casos una cobertura financera perfecta. Des d'avalar un condemnat pel cas Calvià, fins a pagar el triple pel solar de Palma I. Alguns pensen que Joan Forcades fou president perquè era del PP. Jo sempre he cregut que el feren president perquè la seva actuació es resumia a no enterar-se i/o deixar fer. Encara que no hagués estat del PP, hauria estat un col·laborador sensacional. Diuen que el seu germà Alexandre l'escridassava a algunes reunions, davant altra gent. Tot això passava mentre Jaume Matas encara era un nadó polític. Estava practicant l'art de la ganivetada, que després faria servir dirigit per Gabriel Cañellas per tal d'eliminar Cristòfol Soler. La gran feina d'aquell investigador policial havia acabat amb la carrera política de Cañellas, i la bona tasca d'oposició encapçalada pel representant dels treballadors. Tomeu Mestre havia acabat amb una altra pota de la cadira del poder, la Presidència de Joan Forcades. Amb molta habilitat, l'actual president de Sa Nostra ha fet el mateix que va fer una entitat bancària amb el nostre investigador preferit: una bona oferta econòmica, i a treballar dins «l'aparell». Així, s'ha assegurat que la resta de companys del comitè, encara entusiasmats amb la tasca de Mestre a l'anterior etapa, no gosaren obrir boca com a representants dels treballadors. La jugada Mestre, ha estat una jugada mestra. Per tant, Matas torna confirmar que no s'entera de res. El vigilant més experimentat i honest que podien tenir ja no els treballadors, sinó la societat dins Sa Nostra, ha estat seduït per una bona nòmina, i a treballar pel capital. Per tant, Matas n'hauria d'estar content, i anar alerta amb el que denuncia. Avui ja hem parlat de Sa Nostra. Si vol parlar de politització, un dia contarem les seves telefonades i pressions als mitjans de comunicació.