Els atacs dialèctics que s'han llançat aquests darrers dies Francesc Antich i Jaume Matas són el més clar avís que la precampanya electoral ja ha començat amb totes les seves conseqüències. I el més significatiu és que hagi estat l'actual ministre de Medi Ambient el que hagi llançat la primera canonada. Això vol dir que ja podria tenir la seguretat que serà el pròxim candidat del PP a la presidència de la Comunitat Autònoma. També revela que l'informe del fiscal Luzón al Tribunal Suprem, en què considera que Matas no té cap responsabilitat en el cas Formentera, li han donat ales per llançar-se a l'atac.
Però encara que les coses li vagin ara bé, el ministre hauria d'anar molt més alerta a l'hora d'amollar les pedrades contra el president Antich. Això de dir-li «taliban» quan aquesta gent ha estat bombardejada sense pietat a l'Afganistan és sortir de solc. La resposta del president Antich tampoc no és la més adient: al·lusions a «fantasmes», «persecucions» i velades acusacions de paranoia no semblen pròpies ni d'aquestes dates ni de l'estil que ha d'emprar un president, encara que l'hagin atacat primer.
Amb aquests antecedents ja ens podem preparar per a allò que pot passar en els propers mesos. La desqualificació i fins i tot l'insult poden estar a l'ordre del dia. I davant això el que caldria demanar és el senyoriu, la personalitat i la categoria que impedeixi que la pròxima contesa electoral es converteixi en una brega de galls sense categoria. Els ciutadans volen solucions als seus problemes, no menyspreus que no condueixen enlloc. I ningú no ha d'oblidar que les Balears són la comunitat més desenvolupada de l'Estat i, per tant, els seus dirigents han d'estar al nivell del teixit social. Als illencs, tradicionalment, mai no els han agradat ni les estridències ni les excentricitats. Volen les coses ben fetes, a poc a poc, amb seny, i que els missatges dels polítics arribin clars i definits. Amb invectives de la talla de «taliban» o «fantasma» aquesta autonomia no avançarà així com cal. Guanyi qui guanyi, ha de saber estar a l'altura del seu poble.
