Disbarats i esplendor

Li anirà bé a l'acadèmia de la llengua espanyola i hispanoamericana l'arribada d'una personalitat científica com Margarita Salas (entre escriptors i vedettes del món de la cultura, que n'hi ha, el tarannà científic és mel d'abella metodològica, ideològica, terminològica i estètica, a part del valor afegit de donar una passa més en el llarg camí per allunyar-s'hi de l'aristocràcia dels noms i avançar-hi cap a la meritocràcia dels cervells), però encara li hagués anat millor si el seu crit d'entrada no fos aquest encàrrec autoadjudicat d'ajudar a traduir la ciència a l'espanyol. No seria més racional aprendre, directament, l'anglès? Escric des del bàndol dels qui pensen que sí, que absolutament sí, i des del front minoritari "com sempre" que és absurd (i molt car, i a la llarga inútil) generar un exèrcit de traductors que garanteixi la incapacitat intel·lectual de la majoria de la població... per no saber anglès. És el mateix bàndol que fa molts anys que sospita que és una autèntica estafa que desenes de generacions haguem passat fins a divuit anys en el sistema educatiu dedicant-nos, pel cap baix, durant un parell de milers d'hores a estudiar una llengua (que, diguem-ho de passada, és la més important del món) per sortir-ne sense parlar-la, escriure-la ni comprendre-la i obtenint-hi per contra la discriminació més flagrant per accedir i moure's pel mercat laboral: no saber anglès. És el mateix bàndol dels qui encara creuen que l'autèntica reforma educativa, davant la qual qualsevol altra de les proposades esdevindria anecdòtica, fóra que a l'escola s'ensenyés anglès (una proposta indiscutible que té molt menys ressò que aquest incessant i incomprensible exhort perquè els joves hi estudiïn llatí o qualsevol altra matèria i que, a més, catalitzaria qualsevol altre aprenentage). Garantir que els alumnes aprendrien anglès!: això sí que faria immortal la memòria del ministre o del Conseller que ho aconseguís en els cors dels nostres fills, dels pares que s'estalviarien pagar-los-ho i del país sencer que avançaria en tots els aspectes molt més que amb qualsevol d'aquests discursos a nom d'una modernitat que és pura fatxenda, perquè avui dia la cosa de l'anglès, en general i segons l'estadística i l'observació directa, no va molt més enllà del my taylor is rich amb fons de música celestial.