Si tot ha seguit les previsions, avui el lector viu un dia històric, en què el Govern balear es compromet a fer-se càrrec d'unes competències sanitàries que ni ahir ni demà estaran ben dotades des d'un punt de vista pressupostari que "no ens hem d'enganar" implica també el punt de vista assistencial. Gràcies a la gestió immillorable de l'Insalud, un terç dels ciutadans de les Balears han signat una assegurança sanitària privada, alhora que el mateix Institut recorre sistemàticament a les clíniques particulars per executar totes les accions que no pot assumir: hemodiàlisi, cirurgia cardíaca, exploracions... El sistema de concert d'especialitats no és objectable per la seva natura, però és un bon indicador de les mancances sanitàries del sistema públic. Francesc Antich, Aina Salom, Joan Mesquida, Antoni Garcías i alguns tècnics han estat els valedors dels interessos illencs davant la intransigència d'una ministra "Villalobos" que rebentava les converses sense fer part d'elles i d'un ministre "Montoro" que ha merescut l'insult callat de tots els seus interlocutors. Tot això, fet amb polítiques de bordell "«Si no em pagues la Sanitat et deix sense l'orgasme del finançament autonòmic»" i desqualificacions constants als interlocutors. Però si qualque cosa ha causat més d'un comentari negatiu en tota aquesta negociació ha estat l'acceptació cega del «trágala» ministerial per part del PP balear, que no ha seguit els seus representants seus a altres comunitats: escoltar com persones intel·ligents "Aina Castillo, Joan Flaquer" defensaven que la sanitat balear quedi en els mateixos o en pitjors termes en què es trobava quan el PSOE odiat governava l'Estat és inacceptable. Que el Ministeri se'n vulgui desfer, de la Sanitat, és comprensible. Que el PP-Balears se la vulgui empassar, amb el risc de fer-hi front la pròxima legislatura, és digne d'Ubu encadenat.