Algun dia, en algun lloc, el papa i la jerarquia catòlica
demanaran perdó públicament per haver negat durant més de vint
segles de l'era cristiana que els homosexuals i les lesbianes
poguessin gaudir de la mateixa llibertat, dels mateixos drets
humans i de la mateixa dignitat com a persones que els
heterosexuals.
Algun dia, en algun lloc, el partit polític d'UM demanarà perdó
públicament per haver perdut l'oportunitat històrica d'arraconar la
hipocresia moral que condemna unes persones humanes a no poder
adoptar fills en lloc de condemnar l'homofòbia i el racisme
històric que ha marginat, humiliat i assassinat a qui simplement
s'ha atrevit a estimar públicament una persona del seu mateix sexe.
Les raons d'UM de defensar els drets dels nins em recorden la vella
polèmica que es demanava quina vida s'havia de salvar en cas de
vida o mort, la de la mare o la del nadó. Qui faria mal a un nin
adoptat per un homosexual? El que s'han de protegir no són sols els
drets dels nins, sinó els dels seus pares o mares adoptius, perquè
si aquests visquessin en una societat justa, igualitària i
civilitzada als nins no els importaria tenir uns pares
homosexuals.
Des d'aquestes línies vull felicitar i agrair a la consellera de
Benestar Social, Fernanda Caro, que hagi fet possible que a les
Illes Balears els homosexuals i les lesbianes puguin anar sortint
del seu camp de concentració interior, perquè a nosaltres els
aliats encara no han arribat i no arribaran fins que deixem de
tenir por de dir el que som públicament, i això voldrà dir que
existirà un corpus legal molt més ampli que una llei de parelles de
fet que ens dignificarà com a persones amb capacitat d'estimar i
d'ésser estimats de la mateixa manera que els heterosexuals i ens
tractarà com a éssers humans amb els mateixos drets i deures. I
això també voldrà dir que quan la societat vulgui insultar i
humiliar dirà «mafiós» o «gescartera», per exemple, i no
marieta.
Em dol que precisament sigui Ben Amics qui demani la dimissió de
la consellera de Benestar Social després que aquesta i la seva
Conselleria hagin començat a enterrar la troglodita consuetud
homofòbica que ens condemna a una eterna clandestinitat perquè per
anar al cel també haurem de dir mentides; però aquí, a la Terra,
els polítics laics i les polítiques laiques haurien de començar a
fer oblidar les tradicions perverses i inhumanes que no fan més que
empegueir, i això és el que ha fet la nostra consellera. Aquesta
vegada una dona no pensa com els qui l'oprimeixen i entra a formar
part de la tradició alliberadora de la persona humana que tan bé va
descriure Gabriel Alomar, i aquesta sí que s'ha de protegir,
conservar i llegar a les futures generacions.
Potser Ben Amics rectificarà i aprendrem entre tots a acceptar
les crítiques i potser Maria Antònia Munar, la nostra presidenta
del Consell Insular de Mallorca, també ho farà. Gràcies que
l'educació i la política es van secularitzar, avui la nostra
presidenta pot gaudir d'un treball tan digne com el seu. Ara li
toca a ella secularitzar la moral.
Laura Veny Bosch. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.