Carta a la consellera Fernanda Caro

Algun dia, en algun lloc, el partit polític d'UM demanarà perdó públicament per haver perdut l'oportunitat històrica d'arraconar la hipocresia moral que condemna unes persones humanes a no poder adoptar fills en lloc de condemnar l'homofòbia i el racisme històric que ha marginat, humiliat i assassinat a qui simplement s'ha atrevit a estimar públicament una persona del seu mateix sexe. Les raons d'UM de defensar els drets dels nins em recorden la vella polèmica que es demanava quina vida s'havia de salvar en cas de vida o mort, la de la mare o la del nadó. Qui faria mal a un nin adoptat per un homosexual? El que s'han de protegir no són sols els drets dels nins, sinó els dels seus pares o mares adoptius, perquè si aquests visquessin en una societat justa, igualitària i civilitzada als nins no els importaria tenir uns pares homosexuals.

Des d'aquestes línies vull felicitar i agrair a la consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, que hagi fet possible que a les Illes Balears els homosexuals i les lesbianes puguin anar sortint del seu camp de concentració interior, perquè a nosaltres els aliats encara no han arribat i no arribaran fins que deixem de tenir por de dir el que som públicament, i això voldrà dir que existirà un corpus legal molt més ampli que una llei de parelles de fet que ens dignificarà com a persones amb capacitat d'estimar i d'ésser estimats de la mateixa manera que els heterosexuals i ens tractarà com a éssers humans amb els mateixos drets i deures. I això també voldrà dir que quan la societat vulgui insultar i humiliar dirà «mafiós» o «gescartera», per exemple, i no marieta.

Em dol que precisament sigui Ben Amics qui demani la dimissió de la consellera de Benestar Social després que aquesta i la seva Conselleria hagin començat a enterrar la troglodita consuetud homofòbica que ens condemna a una eterna clandestinitat perquè per anar al cel també haurem de dir mentides; però aquí, a la Terra, els polítics laics i les polítiques laiques haurien de començar a fer oblidar les tradicions perverses i inhumanes que no fan més que empegueir, i això és el que ha fet la nostra consellera. Aquesta vegada una dona no pensa com els qui l'oprimeixen i entra a formar part de la tradició alliberadora de la persona humana que tan bé va descriure Gabriel Alomar, i aquesta sí que s'ha de protegir, conservar i llegar a les futures generacions.

Potser Ben Amics rectificarà i aprendrem entre tots a acceptar les crítiques i potser Maria Antònia Munar, la nostra presidenta del Consell Insular de Mallorca, també ho farà. Gràcies que l'educació i la política es van secularitzar, avui la nostra presidenta pot gaudir d'un treball tan digne com el seu. Ara li toca a ella secularitzar la moral.