Posats a ser folklòrics podria escriure una carta amb les meves peticions dirigides als Reis d'Orient però el sentit comú i, especialment, l'honradesa dels qui ens qüestionen les tradicions m'ho impedeixen. Encara així he de reconèixer que pels tres d'Orient sempre he tingut un amor especial, i és que, des de ben petita, el títol de «Mag» va ésser una cosa excitant i atractiva fins que les monges, després, es van encarregar de llevar-li la màgia a pràcticament tot. Respecte al càrrec de «Rei» ho deixarem estar perquè ara que els monàrquics s'han reconciliat amb l'hereu no vull rompre l'harmonia nadalenca amb reflexions sobre súbdits/ciutadans, institucions anacròniques i les Repúbliques. Ara "diuen els de torn" és el moment de deixar que l'exnin malcriat restituït a príncep responsable trobi una consort capaç d'aguantar una Missa i una desfilada militar. Amb aquest estat mental en el qual em trob es fa molt difícil tenir encara esperança perquè, si els Reis ja no són el que eren, com puc confiar en d'altri? Tot això ho pens passejant per Palma, un espai urbà, dedicat especialment a la captació de tributs, via emmagatzemant de cotxes, que no fa gaire temps era una Ciutat. Ara ja no ho és i la veritat, no sé com pot tornar a ser-ho. Tal vegada, si creguéssim de nou en els Reis "els d'Orient, perquè els d'Occident res de bo ens han dut" i ells fessin desaparèixer coses, per exemple, l'actual govern municipal, les coses segur que canviarien. Així els súbdits podríem recuperar aquella Ciutat viva i amb esperit que va arriba a ser, no fa tantes legislatures, Palma.