Dilluns passat dia 10 d'aquest desembre, l'amo en Tomeu Ferragut, més conegut a Sineu per «Tintorer», als 94 lúcids anys d'edat, va trobar que ja li bastava i es va morir, plàcidament, sense el més mínim sofriment, em conten la seva vídua i els parents més apropats. La maquineta de l'alè acabà les piles, exhaurí una existència farcida de vivències no totes de bon manament. Sobretot des del 18 de juliol de l'any 1936. Abans, en temps de la república, hi havia hagut a la nostra vila un notari d'Esquerra Republicana, Enric Molina, amb un carisma personal molt important, tant, que va saber remoure consciències per tot arreu del Pla, però a Sineu més que enlloc. Agrupà i de qualque manera culturitzà tot un esbart de pagesos i menestrals, els va fer perdre la por, els va ensenyar que calia fer feina, sí, però gens ni mica besar mans als cacics, per dir-ho fi. Es reunien a un local de can Macià «Bernadeta», mentre les dretes locals ho feien a la taverna de Can Martinet i a Cal metge Bernardí Font, el cap local de la CEDA. Un dels seus alumnes avantatjats va ser precisament l'amo en Bartomeu Ferragut, «Tintorer», a més de Joan Ferriol «Curolla», Macià Matas «de Son Pere», Joan Matas «Escolà», Pep «des Forn» i la seva entranyable pipa... Arribaren les eleccions del febrer del 36, i malgrat que les esquerres a Sineu feren osques, a nivell estatal guanyà el Front Popular, i a conseqüència d'això es conformà una Junta Gestora presidida a títol de batlle per l'amo en Macià «de Son Pere». L'amo en Tomeu «Tintorer», com que era el més sabut, sabia llegir i escriure amb una correcció inhabitual pels temps que corrien, li va fer així com de secretari personal.
Fins que arribà el desastre. La nit del 17 de juliol ja circulaven rumors a balquena. El tinent de la Guàrdia Civil, en Vidal, en «Vidalet» li deien, s'acostà a la Sala i va manifestar (i ningú no li ho demanava), que tot anava per ordre, i que ell era fidel a la República en tot i per tot, i que no es preocupassin que, en cas de casos, els defensaria. L'endemà, i després d'haver passat la nit del lloro, a la Sala, a mitjan dematí, l'amo en Macià «de Son Pere», el batlle, va demanar a l'amo en Tomeu «Tintorer» (tu que saps xerrar millor castellà) que telefonàs al governador per veure si li podria treure gens d'informació. Ho va fer, l'amo en Tomeu. I: «ha de saber usted que estamos a su entera disposición». I: «de acuerdo, esperen instrucciones». El que no sabia en «Tintorer» era que amb qui havia parlat era amb el governador militar Garcia Ruiz, no amb n'Espinás, el delegat del Govern Civil republicà com ell es pensava. Aquesta senzilla errada salvà la vida al batlle de Sineu, la seva pròpia, i la d'un bon grapat de persones d'Esquerra Republicana locals ben segur. A l'hora de la «purga», dels gallets de les pistoles, de les bales al clatell, en García Ruiz diuen que digué: «Al alcalde de Sineu dejarlo tranquilo, que se puso a mi disposición el mismo día del alzamiento». Després d'unes poques hores d'aquesta cridada telefònica, l'insigne protector «Vidalet» es personà a l'Ajuntament, declarà l'estat de guerra i el dissolgué. Dos dies després i mentre batia faves a l'era, en «Tintorer» va ser detingut per tres falangistes locals, a punta de fusell. Aquella nit, en un camió de càrrega, quinze sineuers varen ser transportats a Ciutat i empresonats primer al vaixell Jaume I, al port, després a can Mir, a les Avingudes, més tard a picar pedra a les carreteres o a menjar sargantanes als camps de concentració... Al poble, els dubtosos d'alguna cosa ja sabien sobradament el sabor i els efectes de l'oli de ricí. Els cappares de la Falange, manaven i comandaven. Devers Binitaref s'hi feien bauxes macabres, sinistres.
Fa uns anys morí el darrer dels tres falangistes que l'empresonaren a punta de fusell. Sobreviure'ls va ser una gran satisfacció per a ell, un goig immens, malgrat que també ja havia carregat a mala banda, ell. La ràbia, l'envescada de tantes humiliacions, l'ha mantingut viu 94 anys. Mai no oblidà ni perdonà. Positura no gaire cristiana, però ben comprensible. Descansau en pau, l'amo en Tomeu, ara ja n'és l'hora.