Dur l'aigua a solc

La informació que avui publicam en la pàgina 3 ens posa sobre la pista d'una situació d'enorme complexitat i que segurament no es pot abordar sense haver visualitzat detalladament el panorama dels recursos hídrics i la seva utilització a la nostra comunitat. En qualsevol cas, però, crida l'atenció el fet que el 70 per cent de les aigües depurades sigui vessat a la mar, que és on no hi fa cap falta, mentre a la terra augmenta de to l'agra polèmica sobre quin destí ha de tenir l'aigua i sobretot en quins percentatges s'ha de dividir. És insuficient, per obtenir una major claredat d'idees sobre aquesta qüestió, el plantejament de la rendibilitat econòmica directa de l'aigua, segons el qual cada litre emprat per regar un camp de golf proporciona més doblers que la mateixa mesura d'aigua destinada a l'agricultura. Aquest plantejament distorsiona una realitat molt més àmplia, que abasta aspectes culturals i paisatgístics "a la llarga, també econòmics", i generalment és enarborat en defensa d'uns interessos que no són els de la col·lectivitat. Això no obstant, és necessari que en tots els àmbits afectats es creï un clima de col·laboració i d'entesa per anar fent passes cap a la racionalització de l'ús de l'aigua. L'aigua és cara i ho serà cada dia més, però en aquella part que, per la via de la depuració, diríem que ja ha estat socialitzada, hom hauria de fer un esforç per dur-la a solc i no vessar-la a la mar. En un país tan sec com el nostre, les administracions públiques haurien de començar a fer pedagogia en aquesta direcció. La cultura de l'aigua no pot deixar fora de la seva jurisdicció un potencial com el de les aigües depurades, que, si ara és necessari, ben aviat serà imprescindible.