...Un dels avantatges de no haver passat la grip encara "toca fusta" és no haver hagut de rebre visites de malalt. No cal agafar la passa de la temporada: tots hem estat malalts a deshores. Et fots una cama, has de romandre al llit uns dies pel que sigui... I més aviat tots resam perquè no ens passi el cap de setmana "no malpensis: la raó no està en perdre jornades de feina. Les visites... Caure malalt i haver d'estar a ca teva comporta una allau de solidaritat sobtada: la casa s'omple per torns de persones que només veus quan no en tens més remei. Noces, batejos, comunions, funerals... i malaltia pròpia. Perquè quan és malaltia d'un altre ja fas la teva per no coincidir-hi. I allò del cap de setmana és perquè els suposats benefactors tenen més temps per pensar en tu, més temps per fer-te companyia... Llavors és quan es presenten ben prestet el dematí per beure's el teu suc de taronja i buidar-te el rebost. I mentres mengen i beuen a la teva malmesa salut es posen al corrent entre ells "perquè ells també només es veuen quan toca" de la vida de coneguts teus que ja havies celebrat haver perdut de vista. I si no arriba el relleu, en forma d'un altre grupet de visites de malalt inesperades, són capaços fins i tot de menjar-se la sopa que t'ha duit ta mare.
Els que són amics de veres saben que si arriben a veure't i hi troben el grupet indesitjable han de fer el possible per caure gordos i desallotjar la cuina, la sala i el bany, però amb tacte. Una operació massa agressiva pot comportar que els visitants pietosos es tanquin en banda i facin lobby per alliberar-te del teu amic. I a sobre els hauràs d'estar agraït. El cas és, però, que les malalties curtes "grips i altres herbes" és millor dur-les, com tantes altres coses, d'incògnit i en la intimitat. La cura més bona és mirar la tele: amb tres hores de programació convencional infumable n'hi ha abastament per partir corrent al lloc de feina, tot i els quaranta de febre.
