D'esquenes

No és el moment d'anunciar si Matas es presentarà per segona vegada a la seva vida com a cap de cartell a les eleccions autonòmiques: més enllà de l'estratègia del partit "tampoc no anunciaran en el congrés del mes de gener, diuen, el delfí d'Aznar; potser perquè Aznar se succeirà a si mateix in extremis per salvar la Pàtria" hi ha el dubte jurídic. No es poden arriscar a tenir una sentència desfavorable i haver de rectificar la tria del presidenciable a pocs mesos de les eleccions. Mantenint el dubte es guarden l'as en la màniga. Està per veure si hi ha realment una alternativa potent "i voluntària" a Matas; està per veure també si l'alternativa potent i voluntària és prou pacient com per romandre a l'ombra fins que sigui l'hora i, en el cas hipotètic d'haver d'agafar les regnes, si la guillotina funciona i cau només un cap i el partit més gran de les Illes manté l'estructura.

Hi ha una altra qüestió. Els partits del pacte actuen com si l'electorat hagués de caure als seus peus tant si és Matas com si és qualsevol altre, el contrincant. Més enllà de la gestió hi ha la política. I encara que el govern Antich pugui aportar resultats més o menys brillants en aquest sentit "i sempre en comparació amb", és evident "massa evident, dolorosament evident" que el govern multicolor necessita políticament el Partit Popular. Han passat més de dos anys, i el Pacte encara no ha après a fer política d'esquenes al PP.