Les monges d'aquell «entonces»

Per aquell «entonces», un poc després dels 25 anys de pau franquista, «Crónicas de un pueblo» era el culebrot oficial de la millor televisió espanyola. La «discrepància dins un ordre» era el model de comportament franquistament correcte. I tot se solucionava amb una alta dosi de «bona voluntat». El metge solia atendre a casa seva i als cafès i la monja infermera feia volta posant injeccions sense cobrar res, però acceptant tots els donatius. Les monges, a més, suplien la manca de places escolars públiques acollint sense matrícules ni paperassa els infants. De més enrere, fins i tot es justificava la manca de places escolars públiques, perquè tot déu volia anar obligatòriament a ca les monges. Per aquí, els ajuntaments ja recaptaven més del previst gràcies als permisos d'obres i llicències turístiques. I els mandataris municipals obrien col·lectes populars per a comprar una ambulància municipal o un quatre-ela a les monges, que un citroen era massa cinematogràfic. Les col·lectes eren, en definitiva, recaptacions finalistes com l'or per als avions salvadors, les expropiacions de les propietats dels rojos per finançar el «movimiento», les taxes d'abastiment o l'impost de la «fàbrica». Així la multa d'un mal aparcament o una gamberrada jovenívola, en aquelles hores preconstitucionals, anaven a parar a la col·lecta. Ara que «España» torna a anar «bien», tornen les col·lectes per a la sanitat i la seguretat en el transport "deuen ser les noves ambulàncies". I en un excés de sentimentalisme i nostàlgia preconstitucional o de patrioterisme de nou encuny, a algun poble fins i tot s'ha promogut una col·lecta per comprar un convent en ruïna abans que ho faci un alemany. Quan ha sorgit la discrepància sobre la necessitat i la viabilitat del projecte, igual que totes les ambulàncies van haver de deixar de circular per la impossibilitat de mantenir conductor i infermer permanents, o igual que les monges deshabitaren el convent, torna el dit que apunta contra els qui promouen «líos al carrer» i contra «quintacolumnistes» que minen la moral de la rereguarda, emparada en la constitució, esdevinguda, ara, quelcom així com la reserva espiritual d'occident d'aquell «entonces». Definitivament, no manquen monges.