Que el govern del PP li té ben jurada a la Universitat pública espanyola és un fet que havia quedat ben palès amb la desafortunada, terrible i temible LOU, la llei orgànica d'universitats. Però poques persones havien pogut arribar a imaginar que el grau de tírria pogués arribar als límits que mostra l'acord signat el passat dilluns entre una institució financera, Microsoft i el ministeri contra la Ciència i la Tecnologia, amb la benedicció suprema del gran i únic líder. Aquest acord, emmarcat en el pla InfoXXI, vendria a deixar la incorporació a la societat de la informació de la universitat i universitaris espanyols i sud-americans en mans del programari de Microsoft, amb el finançament del banc signant de l'acord. Afortunadament, aquesta incorporació ja ha començat, i a bon ritme, fa estona a la majoria d'universitats d'arreu de l'estat, per la qual cosa, des dels àmbits universitaris, hom havia optat per no donar ni gaire importància ni gaire rellevància a la fantasmada del pla InfoXXI. Fet i fet, ara és un bon moment per recordar que una de les poques accions conegudes d'aquest pla, consistent en un ambiciosa campanya de formació dels ciutadans en les tecnologies de la informació, va haver de ser posposat per al proper any, no sé si per manca de recursos econòmics o per manca d'empreses disposades a dur-lo endavant. Una campanya que, per estimular l'interès del públic en general, preveia que els interessats a rebre aquesta formació paguessin una quantitat simbòlica que, en qualsevol cas, no serà tan simbòlica com la previsible aportació de Microsoft a aquest conveni que, segons tots els indicis, consistirà únicament i exclusiva a dotar del seu programari els ordinadors, vint per universitat, que han de formar les aules d'accés a Internet previstes a l'acord, unes aules que, segons sembla, essencialment, dependran dels diners que posin les universitats, de la mateixa manera que els estudiants que vulguin ordinadors els hauran de pagar, això sí, diuen que a un interès raonable.
La màgia de Harry Gater sí que és espectacular, ja que no només aconsegueix colar-se de bades a les universitats, si no que a més, fa que siguin uns altres el que paguin la broma. Cal no oblidar, per altra banda, que els ambients universitaris és un dels llocs on, de cada vegada més, s'hi van assentant els focus de resistència activa contra la omnipresència d'un programari que no aconsegueix, per més estès que estigui, llevar-se del damunt la imatge de barroer i mal fet que el caracteritza. Si la ministra del Castillo ha mostrat un considerable grau de menyspreu envers la universitat amb la seva LOU, la senyora Birulés, amb la presència d'en Cosemari, no ha volgut quedar enrere amb la signatura amb bombo i platerets d'aquest acord. Per altra banda, resulta difícil imaginar una mostra de major servilisme d'un president de govern envers el que no deixa de ser el cappare d'una empresa que ha estat inculpada judicialment de pràctiques abusives en el seu lloc d'origen i que, aquí a la Unió Europea, té un expedient obert per la mateixa raó. No importa tenir gaires llums per vaticinar que aquest expedient serà resolt favorablement pels interessos de Microsoft durant la propera presidència espanyola de la Unió Europea, un fet que no deu ser gens aliè a les aferrades, besades i fotografies del passat dilluns. Aquests dies, des de la comunitat que malda per tirar endavant una opció de programari lliure i obert, s'han deixat sentir dures veus de crítica i queixa envers aquest acord que, segons diuen ben encertadament, a més d'innecessari, l'única cosa que fa és augmentar la nostra dependència en un sector tan estratègic com el de les tecnologies de la informació, tot això sense tenir en compte el que hi pot haver de malversació d'uns cabals públics que semblen destinats a engreixar el compte de beneficis d'una empresa privada i estrangera. En resum, si la incorporació de les universitats a la societat de la informació ha de dependre en exclusiva de les tafarres i abusos del senyor Gater, el panorama que ens espera no és gaire afalagador, ara que, ben mirat, tampoc no calia esperar gran cosa ni dels uns, els que tenen uns interessos econòmics ben clars, ni dels altres, encaparrats a sortir a tota quanta foto i televisió hi ha en el món, encara que només siguin quatre escadussers minuts. Tanmateix, com que no tot ha de ser negatiu, l'acord amb Microsoft, com la LOU, ha tengut un efecte ben positiu i que no és altre que destapar tota una guarda d'indocumentats que han opinat sobre una cosa i sobre l'altra posant de manifest una ignorància superba que, sobretot en el cas de la universitat, moltes vegades, només pot ser explicada a partir d'inconfessables rancúnies i frustracions amagades.
