L'actualitat ha esdevingut una categoria virtual i categòrica, una disciplina com la història, i diuen que és la senyora, l'esperit sant que mana a les redaccions dels mitjans de comunicació. Qui informa, com aquell que escriu, es creu amb la llibertat d'elegir el tema, però la senyora Actualitat imposa, a la fi, el seu criteri. Deia un editor de premsa que ells no venien paper brut de tinta, sinó que expliquen als seus lectors un sentit de l'actualitat. Sovint, però, la lectura de l'actualitat se sembla massa a un pergamí enravenat i ranci. Sovint la lectura d'articles de premsa sembla un exercici decebedor que et convida a no tornar-hi, com a certs establiments. Es queixava García Márquez (El País, 20-10-96) que «l'ofici d'informador no ha aconseguit evolucionar al mateix ritme que les seves eines i els periodistes s'han extraviat en un laberint de tecnologia disparatada sense control. És a dir: les empreses s'han emprat a fons en la competència ferotge de la modernització material i han deixat de banda la formació de la seva infanteria i els mecanismes de participació que enfortien l'esperit professional. Les sales de redacció són laboratoris asèptics per a navegants solitaris, on es més fàcil comunicar-se amb els espais siderals que amb el cor dels lectors». Els lectors "així en plural, com ho haurien de ser les informacions i les opinions als mitjans de comunicació" sempre disposats a satisfer les seves ganes, no poden elegir els temes, però poden fer cas omís als mitjans i als missatges que els envien. Els editors ho saben i comproven, un dia i un altre, que el magraner s'esqueixa i que el vent s'endú el pinar. Tan mal de fer és seguir contant, per exemple, la història des Caülls de Marratxí ni que sia a comptagotes, amb antecedents i conseqüències, protagonistes i antagonistes, beneficis i danys col·laterals? O els mitjans són una veu concordant més de la coral que diu que la història es repeteix i l'atropellament s'imposa sempre? D'aquesta manera, triomfarà Harry Potter a la pantalla fent-nos somniar, que la informació al quiosc fent-nos respectar. La senyora Actualitat, definitivament, no es diu Carmina Ordóñez, per molt que l'editor s'hi encabroni.