Aquest estiu no ens ho podíem creure. Però era cert. Munar impulsava una moratòria realment efectiva mentre el Govern seguia debatent el sexe dels àngels. Els que se consideren més progres no podien consentir, i ho puc entendre, les lloances que rebé Munar des dels sectors més conservacionistes. Una antiga aliada i còmplice encara que fos per omissió del Partit Popular en el dibuix de les Illes que no podem sofrir, passava per l'esquerra, per damunt i per davall i treia els colors als qui s'omplien la boca de proteccionisme... això sí, quan eren a l'oposició. Ara bé. No hem de perdre de vista que la mesura de Munar és absolutament cautelar, i que serà el Pla Territorial el que realment marcarà el que es pot i no es pot fer a Mallorca, i per tant el que definirà el futur de l'Illa. I la veritat és que no sé per què em tem que Munar no ens donarà una segona oportunitat, la que realment somniam, d'agrair-li el seu compromís amb el tros de Mallorca que queda sense encetar. Els fets i les postures del seu partit els darrers mesos són exactament contraris a la filosofia proteccionista de la que quedà investida Munar aquest estiu. Per començar, els Caülls. Com en temps que val més oblidar en matèria urbanística, PP i UM s'unien al Consell per impedir la protecció definitiva d'aquest espai al terme municipal de Marratxí. Ara que l'Ajuntament de Marratxí havia trobat un lloc on no construir (amb la resta ja sabeu bé el que ha passat), PP i UM posen emperons a la protecció des del Consell. El mateix passa a Campos. Encara que en aquest cas, com en tants d'altres, és l'ajuntament el qui vol impulsar 1.000 noves places residencials, en pro d'aquesta Mallorca de qualitat que tant ens creiem. La veritat és que quan sent parlar el batle Andreu Prohens (PP) o els representants d'UM i PSOE a Campos record tot el mal que han fet a Mallorca una catefa de polítics locals que no arriben al mínim nivell exigible. O sigui que Campos arriba 30 anys tard al desenvolupisme destructor, i en comptes d'estar orgullosos desitgen com sigui recuperar el temps perdut. Realment el projecte que els ha presentat la promotora els deu haver entusiasmat moltíssim. UM també vol segon cinturó de Palma, i en definitiva «tot allò que la realitat demani». Supòs que la moratòria era una il·lusió. Un efecte visual que durarà fins que el Pla Territorial permeti seguir amb la destrucció i saturació de Mallorca. Per si fos poc, la incontinència verbal de Rafael de Lacy fent un anunci precipitat i la cooperació necessària dels ajuntaments encimentadors, provocaren una allau de projectes. Així i tot, esperaré a veure el Pla Territorial per demanar-vos definitivament disculpes quan, amb motiu de la moratòria, vaig escriure excessivament juntes les paraules proteccionisme i Unió Mallorquina.