Associacions surrealistes

Em va arribar fa poc un correu electrònic que parlava d'una associació d'aquestes surrealistes: ADICA (Asociación en Defensa del Ibicenco y del Castellano) http: //www.ctv.es/ USERS/fadice/ibiza.htm. Vaig visitar-ne la pàgina, més que res per curiositat, i vaig topar-me amb aquesta perleta cultivada: «Desde la Asociación de Defensa del Ibicenco y del Castellano enviamos un cordial saludo a todas las personas de buena voluntad, amantes de la convivencia pacífica y la cultura, defensoras del respeto mutuo y de los derechos que amparan a cada uno de nosotros dentro de la legislación vigente en el estado social y democrático de Derecho, en que según la Constitución, en su artículo 1, se constituye España». Si vos he de dir la veritat, la cosa em fa llàstima. A Eivissa, on la situació del català (o del «ibicenco» com diu aquesta gent) és alarmant, ara surten beneitures d'aquesta categoria. El que crida l'atenció és que sempre s'expressen en castellà. Tal volta tenen por d'escriure en «evissenc» perquè sonarà massa català. Vos passaré un fragment d'una rondalla de Formentera del llibre Rondaies de Formentera de Joan Castelló Guasch: ES JAI ENDIABLAT: «Conten que una vegada hi va haver un jai, allà per davers Cala Saona, que deia que estava posseït pel diable. Per això no vaig a missa "aclaria ell". És que no hi puc anar. Ni a res que en faci menció o que tengui res a veure. El diable em té agafat i no ho vol. I d'aquí no el treien, per molt que li predicassin. Ja era molt veiet i una nit es posà malalt. Tan malalt, que es de ca seua, pensant que no se n'anava, anaren a buscar un capellà, a veure si hi podia fer alguna cosa...». Qui és capaç de dir que això no és català?