Miracles i misteris dels vimers

La darrera cita descriptiva de vimers a Mallorca que tenc anotada la va fer Barceló i Combis al segle XIX, el pare Bonafè, i com amb la majoria de plantes cultivades, es va limitar a reproduir aquesta cita, i com que es tracta d'una espècie de cultiu molt marginal, els botànics no hi solen parar esment.

La Gran Enciclopèdia també s'embulla: el nom popular, el científic i la fotografia corresponen a tres espècies diferents i la fulla a lloure que ens regala un diari patina de manera semblant i ens obsequia amb un mapa de distribució absurd. Aquests errors solen partir de barrejar tot el gènere Slix com si féssim una ensalada de fruites... doncs no: on figura un assessor botànic aquest error és inadmissible.

I ara, aferrau-vos, perquè la planta aquesta de s'hort des Correu de Manacor, pot ser que faci miracles, però no té res a veure amb tot el que hem estat parlant, perquè no és cap vimer ni té res a veure amb cap salze sinó amb les antípodes: és una budlèia de Madagascar. Mem idò, si per al reportatge de l'any que ve ja distingim entre covos i banastres.