L'ànnera exhausta a causa del petroli a les costes de Kuwait va
resultar que procedia de l'altre cap de món, i que el petroli que
la cobria com una mortalla provenia del petrolier Exon Valdés, que
havia naufragat per manca de cura en el pilotatge d'un capità donat
al beure. Des que es va descobrir que l'ànnera, vertader emblema
d'aquell caos, no tenia res a veure amb Sadam Hussein, no he deixat
de preguntar-me si algun periodista, si algun empresari de mitjans
de comunicació ha estat duit als tribunals per haver enganyat el
món sencer i haver emprat mitjans il·legítims per injectar l'odi al
mandatari irakià. Les meves consultes a col·legues no han donat
fruit, la qual cosa, a part de demostrar que a cal ferrer, culleres
de fusta, em fa pensar que el responsable d'aquella mentida encara
en deu treure beneficis. Qui sap si algun potentat kuwaití li envia
per anar, en voler, a menjar ànnera a La tour d'Argent.
I fa poc va ser una dona, una dona de cara arrodonida i ulls
emmarcats en ulleres de muntura grossa, celebrant la barbàrie
terrorista de Nord-amèrica. Aquesta dona que espontàniament hauria
sortit al carrer, acompanyada d'infants, a expressar una gran
alegria perquè la capital del món enemic havia rebut una empenta
brutal, aquesta dona no sabem si a hores d'ara, si aquell 11 de
setembre, era viva o morta, perquè les imatges foren gravades el
1991.
Preguntar-se si algun periodista o algun empresari de mitjans de
comunicació serà castigat per la seva immoral enganyifa deu ser, no
una ingenuïtat, sinó una beneitura. És clar que no. Ans al
contrari, qui sap si ja haurà rebut el premi per la seva
ignomínia.
Sempre he sentit dir que la millor llei de premsa és la que no
existeix, i com a principi general deu ser impecable. L'alternativa
és el codi penal, sens dubte, i en les seves mans encomanam
l'esperit i moltes més coses. L'ànnera no pot dur ningú als
tribunals. La dona que celebrà amb deu anys d'antelació
l'esbucament de les Torres Bessones i de part del Pentàgon, si és
viva, potser no sàpiga mai quin ús s'ha fet de la seva imatge. I,
si ho sap, a quins tribunals tindrà accés, quins tribunals li
prestaran atenció?
Però la qüestió no és la l'ànnera, tampoc ho és la dona, som
nosaltres, els ciutadans i ciutadanes que volem estar informats i
ens posam davant una pantalla de televisió, escoltam la ràdio o
llegim diaris. Se'ns pot enganyar impunement, se'ns pot manipular
de manera que ens convertim en comparses d'un estat d'opinió
predissenyat?
M'agradaria molt saber davant quin tribunal puc presentar
denúncia contra el responsable dels meus sentiments en el moment en
què vaig veure aquella doneta en plena celebració de la mort. Jo no
vull que ningú em generi sentiments de manera artificial i,
sobretot, amb mentides.
L'única defensa, en el meu cas, seria potser no creure
absolutament res, posar-me, per exemple, davant la televisió i
desqualificar automàticament qualsevol missatge que m'arribi a
través de la imatge? Si, mentre, algú, amb totes les garanties del
món, em pot dir els noms dels responsables de la patranya de
l'ànnera o de la dona palestina, li ho agrairia molt. No podria
anar massa més lluny, és clar, però ningú no em llevaria el gust
d'escriure aquests noms en negretes i convidar els lectors a
afegir-los a la llista dels que personifiquen la iniquitat d'aquest
món.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.