No al linxament

TW
0

De totes les col·laboracions que durant aquests dies posteriors als atemptats de Manhattan i Washington han sortit a la llum als mitjans de comunicació, la que més m'ha cridat l'atenció és la d'una periodista musulmana anomenada Reshma Memon Yaqub, resident als EUA. L'esmentada periodista, després d'abominar contra la massacre del passat 11 de setembre al cor de la ciutat de Nova York, confessa que té por. Una por que li ve per la seva condició de musulmana i que fa extensible als seus, a la seva família, als seus fills, als seus amics. També admet que per primera vegada ha experimentat "afirma textualment" «la por que sent altra gent en els seus països quan estan en guerra».

Els americans en saben molt, d'això. Per tal de mantenir el seu estatus de supremacia arreu del món, s'han dedicat a donar suport a causes infames, com ara la dels mateixos talibans a l'Afganistan, ignorant olímpicament la situació en què el règim de Kabul manté les dones afganeses, o al mateix Orient mitjà, on la població palestina pateix un setge que ben bé es podria qualificar sense pal·liatius de terrorisme d'Estat per part del govern del primer ministre israelià Ariel Sharon.

D'altra banda, m'ha causat autèntica vergonya la submissió que la majoria de governants occidentals han retut al president nord-americà. És evident que amb aquest suport incondicional i amb els més de set bilions de dòlars que ha acordat concedir-li el Congrés, el Sr. Bush podrà emprendre una autèntica croada contra l'infidel, una caça de bruixes on, com diu la citada periodista, es poden perdre moltes vides innocents de la manera més absurda i inútil. Com tot el món, vaig quedar esgarrifat quan vaig veure les imatges dels avions impactant contra les Torres Bessones. De fet, vaig pensar que l'escena tenia quelcom d'apocalíptic, d'infern a la terra. Ningú, ni tan sols els EUA amb tota la seva prepotència en matèria de política exterior, es mereix semblant atrocitat, per la qual cosa cal fer justícia i trobar els responsables d'una barbaritat tan gran. Però això, al meu parer, no justifica estendre un xec en blanc perquè el Sr. Bush i els seus acòlits facin allò que els véngui en gana.

M'agradaria, per acabar, recomanar un llibre d'Amin Maalouf que duu per títol Les identitats que maten, i on intenta demostrar que al llarg dels segles l'Islam ha estat tradicionalment una cultura molt més tolerant que el cristianisme.

Miquel Àngel Lladó Ribas. Palma