E-mocions

Bé. I ara ens hem quedat sense crisi. Sense e-moció de censura, sense e-moció de confiança, sense tantes i tantes e-mocions fortes. Un excés d'emocions pot matar qualsevol. Fins i tot, d'avorriment. No obstant això, haurà de començar a recuperar tensió d'aquí a poc, en el benentès que tensió no ha de voler dir disputa, sinó una mica de vida, d'esperit, si voleu. El Govern central sempre hi col·labora. És possible que avui presenti un recurs contra la Llei de comerç. Però això també comença a ser massa previsible i avorrit. La desbandada final, tan anunciada, podria quedar en la pura constatació que, fora del Govern, cada un dels partits té, com se sol dir, un perfil propi. Les estridències espanten i, tanmateix tothom coneix perfectament les gradacions ideològiques que hi ha a l'interior de l'Executiu. D'Unió Mallorquina, no és una obvietat voler pronosticar que voldrà arribar a la cita electoral equidistant? Pareix que, més que el Pacte, és el PP que li ha pres les mesures. No seria lògic que volgués obrir unes negociacions sense saber que té, almanco, un 50% de probabilitats. Aquest pic està disposat a fer servir els anuncis de la frontissa en contra de la frontissa. L'ecotaxa està congelada almanco durant sis mesos. Vénen temps avorrits? Tampoc ningú no s'ho acaba de creure. El Pacte i el PP hauran de fer tot quant puguin per recuperar el nervi que permet mantenir la il·lusió o generar rebuig. No ho sé, no ho sé. Molts comencen a donar per descomptat que la batalla electoral del 2003 es lliurarà a Mallorca. Però el cas és que a Palma pareix que ningú, llevat de José María Rodríguez, s'ha donat per al·ludit. Ah, m'oblidava que el PP no ha designat candidat. Era una broma.