Els talibans i Bush

Els talibans afganesos, que no cal dir que des d'una òptica democràtica són d'allò més desaconsellable, es neguen a entregar Bin Laden, principal sospitós d'inspirar els atemptats de dia 11. Fa la impressió que cerquen una sortida airosa que els permeti salvar la, diguem-ne, dignitat i guanyar temps. La perspectiva de cedir a la pressió nord-americana els podria evitar un atac militar, però segurament els sotmetria a fortes contradiccions internes que desestabilitzarien el seu règim i, per ventura, d'altres. No s'ha d'oblidar que, a pesar que la immensa majoria dels governs de la zona on s'ha ubicat el conflicte són partidaris de la col·laboració amb els occidentals, la població, radicalitzada, no ho és tant. Mentrestant, George W. Bush enllesteix la maquinària militar per a una guerra que es preveu llarga i que serà diferent de les anteriors. A pesar de la rudesa texana amb què s'expressa el president dels EUA, sembla, pel que es dedueix de les declaracions de Colin Powell i d'alguns analistes, que s'està imposant la tesi de les operacions quirúrgiques, amb objectius clars, que no contribueixin a destruir un país o uns països ja de per si destruïts. La qüestió rau a localitzar l'eix o els eixos de força dels terroristes i netrualitzar-los. No serà fàcil, però, Occident no es pot permetre solucions «a qualsevol preu».